Misc 15/12/2013

Construir el caos i controlar-lo

L'entrada de Xavi i l'activació a l'espai dels davanters anima un Barça que s'encallava

i
Natalia Arroyo
2 min

Tampoc va poder ser una posada en escena completa durant 90 minuts, però ahir el Barça va tornar a desplegar un joc controlat, serè i àgil per derrotar el Vila-real al Camp Nou amb una actuació més que convincent. La segona consecutiva en pocs dies.

De manera calculada i madura, el Barça va tornar a trobar l'equilibri ideal entre l'esperit dominador i pausat del seu joc posicional tradicional i l'acceleració necessària (si calia, amb conduccions esbojarrades de Bartra o Piqué des del darrere) per desfer plantejaments defensius tan espessos com el que van plantar els groguets. L'entrada de Xavi al minut 61, substituint Song, va acabar d'arrodonir unes intencions que ja havien funcionat sense ell al camp.

El millor del triomf d'ahir va ser tornar a sentir que el Barça imposava el seu ritme i sotmetia el rival. Quan s'adormia durant l'atac estàtic, insinuant aquella circulació-vaixell de banda a banda que troba poques -o cap- ocasions clares de gol, es va intentar trobar fórmules més profundes. Però durant els primers 45 minuts, els extrems blaugranes van patir per desbordar, bloquejats per l'entramat defensiu visitant. Els desdoblaments de Jordi Alba, per dins a Neymar, i de Montoya, per fora a Alexis, oferien alguna solució exterior amb centrades però tampoc van acabar de desencallar l'equip. Busquets, clarivident entre línies, va intentar subministrar de pilotes interiors Cesc. Iniesta i Song, des de dins, coordinaven els seus moviments per donar profunditat un (el camerunès va moure's prop de la frontal, gairebé de davanter en alguns moments) i estabilitat l'altre (el manxec va servir de base en algunes accions en què Busquets ocupava la zona dreta).

Un vertigen controlat

A la represa, i tot i encaixar un delicat gol de Musacchio, el Barça va insistir en el seu guió, corregint la previsibilitat del principi amb un punt de caos mesurat, de descontrol necessari. Cesc va intentar desmarcatges a l'espai, Alexis va mantenir-se més obert per no embussar el centre i Iniesta va recuperar la direcció a tres quarts. L'equip, dinàmic i amb fam, va trobar la cinquena marxa que començava a fer trontollar el Vila-real i el treia de les seves basculacions còmodes. Van arribar les ocasions. S'insinuava el gol. Es va marcar.

I amb el 2-1 i malgrat que el partit s'obria i acceptava trencar-se, el Barça va saber-lo frenar, estabilitzat amb Xavi. Però ho va saber fer sense renunciar al puntet de caos que Neymar i, al final, Pedro i Sergi Roberto celebraven. I que Martino comença a saber dosificar.

stats