FUTBOL - COPA DE LA REINA

Convertir aquesta Copa en el nou “punt d’inflexió”

El Barça i l’Atlètic disputen avui a Mèrida la tercera final consecutiva amb la rivalitat ben fresca

“És el millor moment futbolístic que he tingut, és la Copa que més he celebrat. Recordo que vam plorar més que l’Espanyol perquè pensàvem: «Ha passat de veritat, hem guanyat alguna cosa important!». Va ser la primera Copa de la Reina, el punt d’inflexió”. Laura Ràfols no dubta a situar l’edició de la Copa del 2011 com el punt de partida del cicle guanyador que va catapultar el Barça fa set temporades. Després d’aquell títol, que va aixecar-se gràcies a un gol d’Olga García a la pròrroga, el Barça va sumar quatre Lligues seguides i dues Copes de la Reina més, els anys 2013 i 2014. L’Sporting de Huelva i l’Atlètic de Madrid es van colar enmig del palmarès en les dues edicions següents, i és especialment impactant la que, fa dos anys, va servir al club matalasser, precisament, per agafar volada i avançar el club blaugrana amb dos títols de Lliga consecutius. “Guanyar la Copa dona molta confiança, és un punt extra per a la temporada següent”, referma Ràfols.

Avui el Barça i l’Atlètic de Madrid es tornaran a veure les cares en la tercera final consecutiva. El desafiament tindrà lloc a l’Estadi Romà de Mèrida (20.30 h, Bein Sports), emplaçament incòmode per a tots dos clubs però simbòlic pel que s’hi juguen: la revenja de la Lliga per a les catalanes, l’ocasió per tornar el cop de l’última Copa per a les madrilenyes. “A la Lliga no vam poder-les guanyar, però afrontem la final amb tranquil·litat i il·lusió”, deia el tècnic Fran Sánchez a la prèvia. Vicky Losada també reconeix que després del campionat estatal les ganes de guanyar han augmentat. I hi afegeix un extra de motivació: “Volem que la Ràfols s’acomiadi aixecant la Copa”.

La portera blaugrana, que disputarà la seva sisena final de Copa en vuit anys, creu que serà un partit diferent dels de la Lliga, amb menys tempteig i més espais. Però reconeix que l’Atlètic és un equip que “genera moltes ocasions” i que és perillós si troba forats per fer transicions. En les dues jornades, el resultat ha sigut idèntic: 1-1. “En cadascun dels partits els dos equips hem tingut els nostres moments. En uns trams hem dominat nosaltres i en uns altres, elles”, explicava Sánchez ahir.

Des de Madrid, Amanda Sampedro apunta una altra clau per a resoldre el títol: “Cometre pocs errors, ser valentes i sortir a plantar-li cara al Barça des del principi”. El quart d’hora inicial, quan l’Atlètic acostuma a sortir en tromba, pot ser decisiu. L’any del primer triomf matalasser, el 2016, al minut 5 ja s’havia mogut el marcador i a la mitja hora la victòria de l’Atlètic ja era de 3-0.

Però les protagonistes tenen més fresca l’última final, que va caure del bàndol blaugrana. “Vam arribar molt cansades al final de temporada i la segona meitat va ser dura”, recordava Mapi León, ara al conjunt català. Per avui, Sampedro avisa: “Hem tingut més temps per descansar. Hi arribem bé”.

Etiquetes