Publicitat
Publicitat

Una Copa, ¿dues il·lusions?

El Barça afronta contra un Athletic engrescat una final a ‘casa’ que els culers ja donen per guanyada

¿Es pot mesurar la il·lusió? ¿Comparar la que tenen dues persones per una mateixa cosa, o dos equips per un trofeu? Possiblement no, però ha sigut l’exercici que més temps està ocupant en les hores prèvies a la final de Copa del Rei que l’Athletic i el Barça jugaran aquesta nit al Camp Nou (21.30 h, TV3/Telecinco).

Que els bascos no hagin aixecat cap títol des de l’any 1983/84, quan una acció d’Endika, després de controlar magistralment amb el pit una centrada lateral i definir amb un xut ajustat a la base del pal, els va donar el títol al Santiago Bernabéu -i precisament contra el Barça, en un partit molt tens que va acabar amb una tangana brutal- sembla haver donat més ambició al conjunt d’Ernesto Valverde. O, si més no, una aparent intensitat superior que podria noquejar el Barça -aquest Barça que fa anys que ho va guanyant pràcticament tot- si sortís relaxat, creient-se ja campió, al terreny de joc. Al seu terreny de joc, de fet. Fins i tot jugar a casa semblava ahir un argument més per decantar la balança a favor dels lleons, encara que fos pel poder de distracció d’haver de canviar de vestidor, del local al visitant, o per l’amenaça de trobar-hi molts més aficionats rivals que propis a les graderies per la revenda d’entrades que estan admetent des dels sectors d’aficionats bascos.

Berlín no és una distracció

L’etiqueta de favorit s’ha anat fent tan i tan gegant amb el pas dels dies que ahir en sala de premsa Andrés Iniesta, Sergio Busquets i Luis Enrique gairebé van haver de fer una compareixença per convèncer l’afició blaugrana de la seva implicació avui. “En tenim moltes ganes, la final de Copa és un partit molt bonic de jugar”, reivindicaven els futbolistes, cuidant el to i repetint les paraules respecte i difícil per parlar del rival i del partit que s’esperen. I el tècnic, al seu torn, va afegir la necessitat d’aprofitar l’oportunitat de tornar a aixecar un títol i resoldre un dels requisits imprescindibles per seguir optant al triplet. Però aparcant la final de Champions contra el Juventus uns dies més. “Ara no toca”, deien. No encara, per molt que enlluerni més un trofeu europeu que la tercera Copa del Rei en pocs anys contra el mateix adversari.

Però tant és què diguessin, o com ho fessin. El Barça sortirà avui al Camp Nou amb una estranya obligació de guanyar tant sí com no. Sense marge, gairebé, encara que ahir s’insistís en el fet que “en una final pot passar qualsevol cosa”, en paraules de Busquets, que no va amagar que, per història recent, el Barça “és favorit, sempre ho és”. Admetre-ho era inevitable.

Que del teòric onze titular del Barça avui, només Alves, amb un any i un dia, i Iniesta, amb sis dies (al bàndol basc, Aduriz tenia tres anys i tres mesos, i Gurpegi, només dos mesos), haguessin nascut quan l’Athletic aixecava a Madrid l’últim trofeu que brilla a les seves vitrines, fa encara més gran i pesada aquesta exigència.

Per això a la prou plena sala de premsa de Sant Joan Despí feia la sensació que si existís una prova per calcular amb exactitud el grau de motivació de la plantilla, els jugadors del Barça haurien pagat per poder-la fer i mostrar-la en públic. “L’equip està hipermotivat”, va sentenciar Luis Enrique, que descarta fer ús de vídeos per activar la plantilla en dies com avui. Ja la veu al to adequat, “al nivell òptim”.

Centrats en el joc i amb Suárez

“Percebem la il·lusió i emoció dels aficionats -reflexionava Iniesta, entenent el desig del soci blaugrana de veure’s ja campió-, però sabem que la clau de la final passa per fer bé el nostre joc. És l’únic que ens preocupa”. També Busquets centrava la seva atenció en el joc i avisava del perill en la pressió i el joc directe de l’Athletic, que exigirà “la millor versió” del Barça, sobretot en la sortida de pilota. Luis Enrique s’ensuma un partit “incòmode” i amb fases variades, com es va veure en els dos duels de Lliga, amb una versió més replegada de l’Athletic al Camp Nou -més agressiva i pressionant a San Mamés-, concedint espais per atacar i reduint-los, cedint el control i obligant al joc directe. Mil partits en un. “Per això caldrà que tinguem molt clar què ens convé en cada moment i que estiguem encertats a l’hora d’interpretar cada situació”, va afegir.

Per fer-ho, Luis Enrique podrà comptar amb Luis Suárez, que s’ha exercitat durant tota la setmana sense l’alta mèdica però al mateix ritme que els companys. Jugarà, i la seva presència ajudarà l’equip a trobar sortides en llarg si l’Athletic opta per pressionar el Barça a dalt. Serà un dels titulars que no reservaran res pensant en Berlín, d’aquí set dies. La Copa il·lusiona el Barça. Si més o menys que a l’Athletic es podrà valorar avui. O no.

Històries de superació esportiva