El discret lideratge de Messi en l’any més difícil

BarcelonaMessi, l’home del silenci, no ha pogut evitar un excés de soroll al seu voltant aquest any. Leo, el nen que s’aïlla en la pilota, no sempre ha pogut ser protagonista pel que feia al terreny de joc, com havia aconseguit fins ara. Ha sigut la temporada més difícil de Lionel Messi al Barça, la menys lluïda individualment, la menys esplendorosa, la més agitada. L’argentí ha funcionat només a ràfegues, amb comptagotes com la resta de l’equip, sense respostes ni convicció, xiulat per una part del públic a la seva pròpia casa. Ahir, Messi va deixar de ser intocable per a alguns.

Tot i el dolorós final, l’argentí va aconseguir mantenir un equip que s’esmicolava amb opcions fins al final. Amb aquell discret lideratge seu. Amb pics de forma poc sostinguts. Passant per desconegudes sequeres golejadores de més de tres partits. Amb un retorn puntual a la banda dreta com quan començava a treure el cap al primer equip. Obrint un debat generalitzat sobre la seva motivació, el seu compromís, el seu barcelonisme. I, fins i tot, la seva venda.

Nou soci i vells problemes

El curs 2013/14 va començar amb un nou company d’atac per a Messi: Neymar. L’arribada del brasiler mai va quedar clar si havia de ser una amenaça o una ajuda per a l’argentí, i potser no ha acabat de ser cap de les dues coses. Les lesions de l’un i l’altre, i la prudent gestió de titularitats de Gerardo Martino van fer que coincidissin poc dins l’equip en un bon moment de forma. Els moments brillants de Neymar van ser en absència de Messi i les actuacions més contundents de l’argentí van tenir poc a veure amb la seva entesa amb el crac de la canarinha. Ajuntar-los i explotar-los bé continuarà sent el repte del Barça, la responsabilitat del nou entrenador.

Com també ho serà recuperar les situacions de joc que treuen més suc al talent de Messi en espais reduïts i prop de l’àrea. En molts moments de la temporada, l’argentí ha quedat encallat en una defensa rival que l’ha aïllat del joc col·lectiu, que l’ha marginat. Circulació de pilota lenta, pocs moviments per distreure l’adversari i desesperació per centrar o rematar no són bons contextos per a Messi, sobretot quan ell inicia la temporada al gener després de dos mesos lesionat.

Amb tot, i pel que s’espera d’ell, Messi ha aparegut poc durant els atacs en els dies més difícils i en alguns partits (especialment contra l’Atlètic en Champions) va semblar desorientat, solitari i apàtic. Les defenses poblades i agressives fatiguen el seu talent quan l’equip no rutlla. I, amb permís d’Iniesta, no ha sigut l’any més fluid de l’equip.

Distraccions extraesportives

Més enllà de les dificultats que ha viscut quan ha vestit de curt, Messi i la seva família han sigut protagonistes negatius pels seus problemes amb Hisenda, que el van fer passar pel jutjat de Gavà a la tardor. El fisc està investigant els comptes del futbolista des del 2006 i li reclama uns pagaments milionaris per posar al dia les seves obligacions tributàries. “Messi es defensa amb futbol”, intentava protegir-lo Martino. Però la bombolla futbolística ha sigut, aquest any, menys agradable que altres temporades. Menys impermeable, amb menys oxigen.

L’ombra del Mundial i les expectatives que l’Argentina té dipositades en la cita del Brasil a l’estiu també han esquitxat de dubtes el curs de Messi. S’ha regulat? S’ha reservat per arribar fresc amb l’albiceleste? La premsa sud-americana desitjava justificar així el seu rendiment irregular i il·lusionar-se amb una reacció a Maracanã. La d’aquí, potser també. Com si l’estiu hagués de ser el punt i a part que reanimés la “mirada assassina” del 10 blaugrana després d’un any dur, estrany. Amb més de 40 gols i un títol. I, malgrat tot, un any horrible.