10/08/2016

Ledecky i Phelps van a la seva

5 min
Una eufòrica Katie Ledecky celebrant el seu or i rècord mundial a la final dels 400 m lliure.

Barcelona“Són genis de la natació, dominen l’aigua com si fos l’hàbitat natural dels humans”. Aquesta realitat podria servir de resum per rendir-se al talent incontestable de Katie Ledecky i de Michael Phelps, les estrelles de la segona jornada de natació als Jocs de Rio de Janeiro. Però la superioritat dels nord-americans accepta altres lectures, sobretot a ulls dels entrenadors i especialistes, que no deixen de sorprendre’s de la capacitat de Ledecky de dominar totes les distàncies amb tanta claredat als 19 anys, o la de Phelps, amb 31, de seguir trobant la motivació per no baixar del primer lloc del podi per quarts Jocs consecutius. Són dues rara avis de la natació, que la desafien i reinventen.

L’impacte del que fa Ledecky s’entén millor si es pensa en atletisme. Seria impensable imaginar que el velocista Usain Bolt, dominador absolut de les últimes finals olímpiques de 100 i 200m, fos, també, el més ràpid en la prova de 1.500m. En casos excepcionals, però, a la natació passa. “Ledecky ha trencat els patrons. Normalment tens nedadors que combinen els 100 i els 200m, i els 400 amb els 800m. Però ella ho ha nedat tot i ho fa sent la millor, o de les millors. Aquesta és la sorpresa”, diu el director tècnic de la Federació Catalana de Natació (FCN), Fernando Ibáñez.

Va semblar normal que als 15 anys Ledecky irrompés en l’escena internacional en una prova de fons com els 800m lliure a Londres 2012, però el que descol·loca ara és que, en paral·lel, la nedadora sigui capaç de destacar en el 4x100 m amb el segon millor relleu de l’equip nord-americà amb un crono de 52.79, i de passejar-se des del principi a la final dels 400m per penjar-se la medalla d’or i rebaixar en gairebé dos segons el rècord del món (3:56.46). Cinc segons més tard van entrar la britànica Jazz Carlin i la seva compatriota, Leah Smith. I en la matinada de dimarts a dimecres, ha dominat la final dels 200 m lliures, imposant-se a la sueca Sarah Sjöström i a l'australiana Emma McKeaon. “Són gairebé diferents modalitats i ella les fa i les fa bé”, insisteix Ibáñez. “Des de la seva eclosió a Londres no hi ha hagut qui l’aturés. Ha fet un cicle olímpic espectacular”, afegeix Luis Rodríguez, tècnic de la Federació al CAR de Sant Cugat.

“Amb l’edat, al revés que en atletisme, es tendeix a anar nedant cada cop proves més curtes”, aclareix Rodríguez. Té a veure amb la capacitat de resistència i de recuperació dels atletes. Amb els anys, els nedadors pateixen més per fer net dels esforços, com va patir Mireia Belmonte als 400m lliure després del desgast dels estils la nit anterior. L’explicació justifica, entre altres raons de caràcter més anímic i motivacional, que Michael Phelps hagi descartat del seu programa al Brasil els 400m estils (on va quedar fora del podi a Londres 2012), i hagi decidit centrar-se en els 100 i 200m papallona , i els 200m estils, a més dels relleus.

L’edat mitjana d’explosió en les diferents distàncies xoca amb el palmarès de Ledecky. Normalment, les nedadores que dominen els 800 i 1.500m esclaten als 20 anys; amb 22, els toca devorar els 200 i els 400m, i les distàncies d’esprint, els 50 o els 100m, queden en mans de les nedadores de 25 anys. I aquí s’ha colat Ledecky amb 19 anys. “És molt complicat trobar qui et nedi tan ràpidament una distància llarga. I Ledecky ho fa, a més, amb tècnica de fons. No té una manera de nedar gaire potent, però va molt ràpida”, continua Rodríguez. A Ibáñez també li crida l’atenció aquesta habilitat per competir contra especialistes amb més força, tot i que hagi de fer “més braçades que la del costat”.

El talent de Ledecky ve de sèrie, però s’ha polit amb un entrenament específic que li ha ampliat les possibilitats d’èxit. Rodríguez explica que li veu millores en el viratge i el subaquàtic, i un augment de la força en l’impuls a la paret aconseguit, probablement, amb treball de gimnàs. A més, al novembre va centrar una part de la seva preparació olímpica en proves curtes per guanyar velocitat. Tot plegat, una inversió extra que l’ha acabat de fer imparable.

Phelps busca diversió

D’imparable ja ho era Phelps, però, per si de cas, el nedador de Baltimore, que ja té 31 anys, va tornar-ho a recordar i va exhibir-se diumenge a la matinada al relleu 4x100m per penjar-se el seu 19è or en uns Jocs (i la seva 23a medalla olímpica). Era la millor manera d’afrontar la competició, després d’un cicle olímpic convuls. Al final, Rodríguez creu que s’ha fet a mida el calendari, evitant atapeir-lo en excés per esquivar la fatiga i buscant proves que, durant l’any, fossin més animades d’entrenar.

Ibáñez hi està d’acord: “A l’elit has d’estar pensant en l’alt rendiment 24 hores durant molts anys. Exigeix una preparació molt agressiva, esgotadora mentalment. La dificultat no és el dia dels Jocs, són els 1.000 dies abans de la gran competició. I Phelps necessitava nous estímuls, i reduir proves i centrar-se en finals més curtes li ha donat més llibertat”. A més, el de Baltimore va decidir que es preparava per als Jocs només dos anys abans de Rio, després d’abandonar l’esport d’alta competició el 2012, i això li ha donat menys marge per apostar per proves que reclamaven un entrenament amb més volum.

Phelps recull la seva 20a medalla d'or

En la matinada de dimarts, de manera gairebé consecutiva, Phelps ha sumat el seu 20 i 21è or olímpic, guanyant a la final del 200 m papallona al japonès Masato Sakai i a l'hongarès Tamas Kenderesi, i el relleu 4x200 m amb Conor Dwyer, Francis Haas i Ryan Lochte, i superant els equips britànics i japonès.

Amb tot, Phelps continua sent “el nedador total” per a Ibáñez. Ha trobat una evolució natural derivant sobretot cap a la papallona -on la seva superioritat continua sent clara- que li permet seguir rendint al màxim nivell. Pel que fa a Ledecky, menys completa que el seu compatriota, costa intuir cap on mutarà per evitar l’estancament o la monotonia. Però no tot és la genètica i l’entrenament. “Després hi ha la manera que tenen de competir els americans. Hi ha alguna cosa patriòtica que sempre treu el millor dels nedadors dels Estats Units en els Jocs”. És l’últim dels intangibles. Potser el més determinant.

stats