Un Dzeko gegantí destrossa la fiabilitat culer

BarcelonaBraços oberts. Queixes aquí i queixes allà. Mirades buscant un altre culpable. Cada cop que el Roma atacava, la defensa del Barça esbufegava. Hi havia desordre i una sensació de vulnerabilitat desconeguda. La fiabilitat exhibida fins ara pels blaugranes va quedar esborrada a les primeres accions a l’Olímpic de Roma. La carrera d’Edin Dzeko, colant-se facilíssimament entre Jordi Alba i Umtiti en l’acció de l’1-0 pocs minuts després de començar el partit, va ser l’auguri del que vindria més tard.

El davanter bosnià va ser un autèntic maldecap per als centrals. Indetectable sempre, omnipresent. La punta de llança del pla de Di Francesco. Per dalt va guanyar la majoria de duels aeris, però va fer mal, sobretot, quedant-se pilotes entre línies i traient de zona Gerard Piqué. El barceloní no va saber mai com aturar-lo i la imatge més gràfica va ser el penal, on va agafar-lo inexplicablement del braç. Penal clar i el 2-0 que va animar l’afició romana. El Barça fregava la tragèdia. La veia acostar-se i no trobava la tecla. Estirat amb Dzeko per dins i amb Kolarov i Florenzi per les bandes, el Roma va créixer endavant, poderós, envalentit. El desordre defensiu era tan gran que Nainggolan i Schick recollien les engrunes per acabar de fer sortir els colors a Busquets i companyia. El drama era absolut i la impotència majúscula, mentre Dzeko trobava, per fi, el seu gran partit.