Equilibri entre ser atractiu al camp i intuïtiu al vestidor

BarcelonaUn equip de futbol són dues coses: un vestidor i una proposta de joc. En una balança, no és fàcil equilibrar el pes entre la importància de ser un bon grup i fer un futbol atractiu i d'èxit. La relació entre tots dos factors és evident i, de fet, els tècnics sempre subratllen la necessitat de fer pinya per sobreviure als moments crítics que sempre reserva la competició. Sobre la gespa, quan s'està contra les cordes, és quan apareix -o no- l'esperit col·lectiu per fer bo -o dolent- el full de ruta tàctic. Després de cinc anys (quatre més un, per ser rigorosos) de convivència, de fer equilibris entre les dues coses sobre uns patrons concrets, ara el Barça busca un entrenador que haurà de canviar les proporcions al capdavant de l'equip. Trobar-ne de noves. Les seves. En teoria.

L'estil i les jerarquies

Dels noms que sonen per ocupar la banqueta del Camp Nou, n'hi ha que coneixen força bé el vestidor (Luis Enrique i Òscar Garcia) i n'hi ha que no (Tata Martino i Jupp Heynckes). N'hi ha que semblen decantar-se més aviat per un lideratge discret i n'hi ha que insinuen un caràcter exigent; alguns tenen una intenció futbolística estètica i d'altres una de més pragmàtica. Cap és Tito Vilanova ni ho serà. Cap és Pep Guardiola ni ho voldrà ser.

La directiva està posant tots els factors damunt la taula per trobar el nom que millor asseguri el relleu. Però l'herència del cicle actual no és només futbolística; també ho és de jerarquies. I el nou entrenador ha de decidir entre venir disposat a respectar-les (i seguir traient-ne tot el suc possible) o a trencar-les per reordenar els ecosistemes. Sobretot, el que envolta Leo Messi.

Accelerar l'evolució

Per edat i peces, ja se sabia que el Barça actual no seria el mateix que l'any passat ni els anteriors. Ara, a més, el canvi de tècnic accelera un procés que s'està produint des de fa dos anys matisant alguns conceptes de joc per respondre als antídots que van trobant els adversaris.

Els minuts calculats de Xavi, la mobilitat de Cesc, la baixa de Thiago per apostar per Sergi Roberto i la velocitat dels homes de banda dibuixen un Barça cada cop menys horitzontal i més devorador d'àrea. De més recorregut. De més anar i venir. L'arribada de Neymar i la insistència per un central ràpid reforcen la necessitat de ser contundent i golejador assumint certa pèrdua de control. L'escenari futbolístic, però, pot no tenir sentit si les mirades al vestidor canvien d'ordre. Vingui qui vingui, tornarà a ser un Barça dels jugadors.