Espanyol i Madrid no s'acaben de ferir en un partit d'errades

Cornellà de LlobregatDe miracle, però amb la sensació d'haver-ho tingut a l'abast al final. Un orgullós i competitiu Espanyol va sortir viu del setge madridista en l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei i jugarà la tornada al Santiago Bernabéu amb opcions de superar l'eliminatòria. Poques, però amb opcions, després de perdre 0-1 per un gol de Benzema. El Madrid hauria pogut sentenciar però va tenir la punteria desviada.

A l'Espanyol potser li hauria convingut més un plantejament més recollit, menys desbocat, que deixés el Madrid sense espais per córrer, on és especialment perillós quan Ancelotti, com ahir, no es guarda cap carta i surt amb Bale, Benzema i Cristiano. Però des del començament, als periquitos se'ls va descontrolar el partit i, sobre la marxa, no hi va haver manera d'aturar-lo. L'ambient a Cornellà-El Prat, venint d'unes últimes setmanes de graderies força buides, feia goig, i alguns dels suplents que ahir eren titulars, com Lanza, Torje i Pizzi, que va fallar una ocasió claríssima amb una rematada alta, tenien ganes d'ensenyar la seva implicació.

Dinàmica imparable

Gairebé sense voler, l'Espanyol es va veure obrint el partit, corrent al contraatac, mirant d'aprofitar alguna de les esquerdes que el Madrid no era capaç d'amagar. Tot i acumular xuts i centrades en una exhibició impressionant de potencial rematador, els blancs van desprendre una sensació de vulnerabilitat defensiva molt temptadora. Tothom, des del públic als jugadors, sentien la possibilitat de ferir els madridistes. Encara més quan Iker Casillas va tremolar en algun blocatge aeri o va veure passar una pilota després d'una cessió enrere delicada de Marcelo.

Però el Madrid és imparable quan va i ve. Quan juga a intercanviar-se cops, encara que tingui la punteria desviada i certa desesperació per fer el quart gol abans que el primer, que va fer Benzema rematant de cap una centrada per la dreta d'Arbeloa al minut 26. L'Espanyol, tot passió, també, no va saber rebaixar revolucions ni amb un 0-1 que semblava obrir el camí d'una golejada dolorosa i va seguir volant d'àrea a àrea, creient-se a prop de l'empat. Enmig de l'agonia velocista, Modric i Abraham vivien en una bombolla de control en què els faltaven socis més estables.

Potser per això Aguirre va buscar un punt de calma, d'equilibri, i va donar entrada a l'exmadridista Álex per Lanza a la segona meitat. La resposta, en els primers minuts, va tornar a ser un guió caòtic, amb Torje cavalcant per la dreta fins a l'àrea (on va reclamar un penal), Bale i Cristiano regalant filigranes, Héctor Moreno incorporant-se a l'atac per espantar Casillas i Sergio García traient petroli entre centrals.

A cops contra Kiko Casilla

Aliè als ensurts, l'equip d'Ancelotti va seguir a la seva, carregant la cama des de qualsevol distància per posar a prova un Kiko Casilla que es va fer un fart de posar els punys i els peus per refusar, i veure marxar xuts alts o desviats. Tot era un cercle viciós. Com més rondava el 0-2 el Madrid, més necessitat de respondre-hi tenia l'Espanyol, que veia forats que podia aprofitar, que se sentia amb forces malgrat l'immens desgast de córrer amunt i avall al ritme blanc.

Empès per 30.837 espectadors incansables, l'Espanyol va fer-se gran davant les errades visitants. Però Jhon Córdoba i tres córners seguits mal rematats van quedar-se sense el premi de l'empat.