Guardiola no amaga el “gran” afecte per Laporta

BarcelonaEra impossible que Pep Guardiola aparegués en escena, com va passar ahir a Manresa -on el tècnic va fer una xerrada sobre lideratge i passió-, i no fos interpel·lat sobre les eleccions al Barça. “Tots tenen capacitat per fer-ho bé, els desitjo sort, però no puc negar que l’afecte per Joan Laporta és molt gran, ell va apostar per mi quan jo no era ningú”, va explicar el de Santpedor, que va voler aclarir que si no aposta públicament per Laporta l’expresident no s’enfadarà, com va dir en broma dilluns: “Em coneix tant que no s’enfada”.

Fora de l’àmbit blaugrana, l’aparició de l’entrenador del Bayern Munic a l’acte de commemoració del 50è aniversari de la Fundació Ampans, una entitat del Bages que treballa per millorar la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, va servir per parlar, també, de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre. “Han sortit dos milions de persones al carrer per intentar que ens deixin votar, ho vam aconseguir el 9-N i el 27-S tornarà a sortir Catalunya sencera per expressar el que vol, i és el que farem”, va sentenciar.

Una versió íntima i humana

Però no eren ni el Barça ni la política el que havien portat Pep Guardiola a l’auditori de Manresa, on es va haver d’obrir fins i tot la sala petita del Kursaal. Era el lideratge i la gestió d’equips, que Guardiola entén “des del sentiment, des de la pell”. Nerviós, incòmode, pròxim. Íntim. Així va seduir el tècnic les més de 800 persones que van escoltar la seva exposició. “La gent es pensa que busco guanyar títols o partits, i el que busco de veritat és que m’estimin”, va dir per obrir un monòleg de quinze minuts.

Guardiola va partir d’una conferència d’una pedagoga americana, que afirmava que cap nen pot aprendre si no li agrada el seu professor, per insistir en la necessitat de vincular-se amb el grup a través del cor, del vincle més humà. “I no és fàcil que t’estimin, perquè prenem decisions, ja siguin tàctiques, d’equilibris de vestidor, o bogeries meves, que no sempre s’entenen. Però el jugador no s’enfada per no jugar, s’enfada perquè sent que estimes més algun altre company quan no el tries a ell”. En aquest sentit, va dir que considera determinant ser capaç d’individualitzar el tracte amb el futbolista, amb la persona, per detectar “què li agrada” a cadascú i connectar-hi.

Inquiet sobre l’escenari, fent un parell de passos a dreta i esquerra, rascant-se el cap, perdent el fil del discurs, Guardiola va destacar que l’esport “és un aprenentatge obert” i per això és important educar els nens petits perquè entenguin que a vegades “no toca jugar, que el rival és millor, que es pot perdre, que s’han de moderar en la victòria”.

Al final, per a Guardiola la satisfacció de ser entrenador no són els títols, sinó el procés i el tracte amb el futbolista. “El que dóna sentit a la meva feina és que un jugador, l’endemà, em vingui i em digui que l’he ajudat i que m’estima”.