Quan Iniesta reparteix i és més d'un qui la vol

Tello i Alexis, molt actius, completen amb Cesc un atac blaugrana desinhibit i efectiu

Com si el braçal tingués algun poder màgic i invisible. Com si fos una dosi directa d'autoestima. Andrés Iniesta, capità ahir durant 50 minuts, va oferir un recital de futbol i es va erigir en el líder absolut d'un Barça ple de suplents que va esclafar el Mallorca per deixar-lo tocat de mort a la cua de la classificació.

L'exhibició del manxec va ser una lliçó d'assistències (la més brillant, la del 5-0 de Cesc), de tocs meravellosos (una mala passada de Bartra la va convertir en canvi d'orientació ell amb un subtil cop d'esperó), d'ordres per posicionar els seus companys (va ajudar Song a interpretar els espais per demanar-li conduccions). Del seu ordre va fer-se el desordre balear; de la seva valentia en conducció van aparèixer els espais en atac i amb la seva privilegiada visió de joc van activar-se les tres peces d'atac que ahir tenien la difícil missió de tranquil·litzar el barcelonisme davant la possible absència de Messi contra el PSG. Al ritme d'Iniesta, el Barça va exigir-se el màxim per resoldre el matx en mitja hora amb una golejada que serveix, de passada, per recuperar la confiança de futbolistes necessitats d'una gran actuació com Alexis i Cesc. Piqué, en mode festiu, va permetre's el luxe de trepitjar àrea per distreure la ment abans del decisiu partit contra els francesos. I Alves va seguir acumulant minuts d'encert a les seves bones sensacions aquest 2013.

El partit va començar amb molts espais per al Barça a l'esquena de la defensa d'un Mallorca inexplicablement avançat. Especialment punyent per la banda de Tello en els primers compassos, el Barça va trobar diagonals interiors per amenaçar Aouate. Alexis i Cesc, arribant al remat, intentaven aprofitar les centrades del de Sabadell, que va pecar d'insistir amb la passada rasa enrere buscant el punt de penal. Els balears ho van tapar aviat, bloquejant l'arribada dels rematadors, però el Barça va trobar forats per una altra zona del camp.

Va ser el moment en què Cesc va aparèixer. El d'Arenys va demanar la pilota per darrere dels pivots del Mallorca, movent-se amb llibertat per la zona central. Fent de Messi. Iniesta el va activar amb un parell de passades verticals que, ben orientades per l'ex de l'Arsenal, van permetre-li entrar a l'àrea amb opcions de xut. D'una paret amb Alexis va construir-se el primer gol i, a partir d'aquí, el Barça va començar a rodar fi. Finíssim.

Superada la barrera del 0-1, els blaugranes van treure el repertori més fresc del seu joc d'atac: màxima amplitud i circulació de pilota àgil i profunda. Thiago va perfeccionar les seves passades, triant sempre bé i sense cometre errades greus, un dels seus pecats en les últimes jornades. Song, tot i ser encara massa prudent, va ser la base per tornar a començar quan la jugada no trobava escletxes per on passar. Alexis, mòbil com sempre tant en l'extrem com en punta, va córrer a l'espai, va demanar pilotes al peu, va intentar encarar i va arribar al remat. Molta més producció que premi, malgrat els dos gols marcats.

Els canvis de Manzano al descans, amb l'entrada de Martí i Arizmendi, van estirar un pèl el Mallorca, però el partit ja havia mort feia estona. Song va seguir ajudant els laterals quan Aouate servia de porteria, Deulofeu va intentar demostrar pinzellades del talent que té, i Bartra i Montoya van seguir madurant. I ho van acabar fent al costat d'Abidal, el millor exemple.