Javier Aguirre, un 'navarrico' més que va enamorar Pamplona
BarcelonaPassejava per la Plaza del Castillo xerrant amb els veïns, omplia d'energia els entrenaments a Tajonar, inspirava els futbolistes amb converses privades al vestidor i treia somriures als periodistes a cada roda de premsa. Amb caràcter i simpatia, Javier Aguirre va enamorar Pamplona durant els seus anys a l'Osasuna, un club que va obrir-li les portes de la Lliga com a jugador i, també, com a entrenador. El mexicà va vestir-se de curt durant onze partits en la temporada 1986/87 fins que, amb una topada amb el porter, es va fracturar la tíbia i va haver de penjar les botes. "Era un defensa dur, amb una gran personalitat, un líder que connectava amb els companys amb el que feia o deia", recorda Juan Carlos Unzué, que va debutar com a professional en aquell Osasuna.
Empatia amb l'afició
L'exporter del Barça va retirar-se justament en el primer any d'Aguirre com a tècnic navarrès el 2002. "He tingut molts entrenadors a la meva carrera i ell és el millor motivador. És molt intel·ligent, està culturalment molt preparat i això l'ajuda a prendre sempre les millors decisions", afegeix Unzué, que destaca l'habilitat que va tenir Aguirre de connectar amb l'afició: "Representa la humilitat, l'esforç i l'agressivitat, valors molt navarresos".
Que fos un navarrico més el farà rebre una gran ovació avui quan trepitgi la gespa del Reyno, on va entrenar fins al 2006. Va arribar com a promesa electoral de la mà de Patxi Izco i durant els quatre anys allà el migcampista Patxi Puñal va poder gaudir "dels millors anys de l'Osasuna" sota les seves ordres. "Va caure bé des del primer dia perquè era molt enèrgic i proper. Tant amb el vestidor com amb els periodistes, els treballadors del club i l'afició". Hauria volgut que els seus fills creixessin a Pamplona, una ciutat tranquil·la i de gran qualitat de vida, especialment venint de la immensa Ciutat de Mèxic. "Em va marcar molt en l'àmbit personal -confessa Puñal-. Era molt de preguntar com veus el futbol i la vida. Sap on vol arribar i com fer-ho". El veterà jugador, encara a les files de l'Osasuna, recomana a l'Espanyol que renovi el tècnic, a qui veu capaç de liderar un projecte llarg i de futur.
A Pamplona va assolir còmodament l'objectiu de la permanència cada any i fins i tot va portar l'equip a una final de Copa del Rei el 2005 (que va perdre davant el Betis 1-2), va jugar ronda prèvia de la UEFA contra el Rennes i va classificar-se per a la Champions el 2006. "Els mèrits europeus de l'equip mai se li van atribuir a Ziganda -el següent entrenador-, sinó que es consideraven la inèrcia de la feina feta per Aguirre", diu Santi Zuza, periodista d'esports del Diario de Navarra . "Per caràcter, empatia i resultats, va deixar un gran record", resumeix.
