José Manuel Arnáiz va fent pa de les engrunes al primer equip

BarcelonaNo volia el protagonisme, però tampoc va amagar-se de les càmeres després del partit. José Manuel Arnáiz havia sigut l’autor de l’únic gol del Barça ahir contra el Celta, un gol important i que encarrilava l’anada de la Copa del Rei, i va ser la primera cara que buscaven els mitjans de comunicació. “Estic molt content”, admetia el davanter, però de seguida destacava la manera “com ha treballat l’equip” a l’hora de valorar “com a molt bo” l’empat al sempre complicat Balaídos. Aquest discurs confiat però moderat, destacant més l’èxit col·lectiu que el personal, defineix com s’està integrant Arnáiz a la dinàmica del primer equip. Tres partits, tres gols i unes sensacions absolutament positives, d’atacant dinàmic, rematador, fresc. De davanter que, recordant a la millor versió de Pedro Rodríguez, suma sempre que participa. El seu primer contacte en el remat del 0-1 recorda a la precisió dels xuts del canari, a contrapeu de l’estirada del porter, ajustat al pal, directe a la xarxa.

“És un davanter que al B està jugant més a la banda, però que es mou bé al davant, ja ho feia al Valladolid. Ha d’estar acompanyat, però ja comptàvem que s’incorporessin André Gomes i Paulinho”, deia Ernesto Valverde sobre un dels fitxatges més prometedors que va fer el filial blaugrana per al seu salt a Segona Divisió. Els seus dotze gols la temporada passada com a jugador violeta a la Liga123 ja eren un bon auguri de la ratxa que acumula ara com a blaugrana, amb nou dianes celebrades. Tres les ha festejat amb els grans, on té una mitjana d’un gol cada 63 minuts. “Té desimboltura, té gol”, va acabar de sentenciar el tècnic per justificar la seva tria en atac.

Perquè a l’entrenador blaugrana li pesaven les seves decisions, des de la convocatòria que havia deixat a Barcelona els cracs Messi, Suárez i Iniesta, fins a la suplència inicial d’Ousmane Dembélé. Amb el francès, i com ja havia avisat en la prèvia, va voler anar amb calma, i va fer-lo reaparèixer al minut 70, en substitució del mateix Arnáiz, que ja estava patint problemes als bessons per la intensitat del xoc.

“Trobar sensacions”

Dembélé va sortir amb Rakitic quan el partit començava a descomposar-se una mica. Va aprofitar la fatiga dels centrals per emprenyar Fontàs a l’esquena, explotant una de les seves virtuts, la velocitat. Però l’ex del Dortmund va acusar la inactivitat després de quatre mesos lesionat i va patir per trobar precisió en les seves accions amb la pilota. Alguns controls llargs, una passada cap a ningú, un remat ortopèdic amb la punta de la bota. Accions que no tenen res a veure amb el que se n’espera, però que Valverde ja s’esperava. En part per això el va ubicar a dalt en punta, i no a la banda, on se l’espera per completar el trident. “Volia alliberar-lo de l’exigència defensiva i preferia que s’anés retrobant amb sensacions de joc després de tant de temps sense jugar”, va argumentar el Txingurri, amb seny. Companys com Denis, que reivindicaven el “pas endavant” de la segona unitat aquest curs, li recomanen anar “pas a pas”. Com Arnáiz, que va fent pa de les engrunes que troba a l’elit.