Jugadors especials, partits obligats
Barcelona.Tot i jugar limitat per una lesió muscular al bíceps femoral, Leo Messi va ajudar el Barça a remuntar contra el París Saint-Germain per accedir a les semifinals de la Lliga de Campions. L'afició blaugrana va abandonar el Camp Nou patint per si el preu que hauria de pagar l'equip per haver hagut de recórrer al seu cartutx d'emergència seria massa alt, però les proves mèdiques que se li van practicar ahir a l'argentí van confirmar que la lesió no ha anat a més. "La lesió no ha sofert cap agreujament ni cap variació", explicava l'informe mèdic que va emetre el Barça al migdia i que deixava oberta la seva participació en els pròxims partits segons "l'evolució de l'estat del jugador". És segur que Messi descansarà aquest diumenge contra el Saragossa i, molt probablement, també contra el Llevant el dissabte 20. Amb la Lliga gairebé resolta, Messi reservarà les seves forces per a les semifinals de la Champions, que avui se sortejaran a Nyon i que podrien enfrontar el Barça amb el Reial Madrid, el Bayern de Munic o el Borussia Dortmund.
Ecografia a la Creu Blanca
A mig matí i mentre els seus companys s'entrenaven a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, Leo Messi va anar a la Clínica Creu Blanca de Barcelona per sotmetre's a una ecografia que actualitzés l'estat de la microruptura que va patir al bíceps femoral de la cama dreta en el partit d'anada a París contra el PSG. "Espero arribar a les semifinals", va declarar el de Rosario, tranquil, als redactors de Mundo Deportivo , després d'estar-se gairebé una hora passant consulta amb els metges.
Al vestidor, que ahir va agrair a l'argentí l'esforç de jugar amb molèsties, no preocupa l'estat físic del jugador perquè saben que, amb repòs i fisioteràpia, Messi es recuperarà a temps per a la pròxima eliminatòria europea, que es jugarà el 23 o el 24 d'abril. "Tot i que la seva condició física no era la millor, ja sabem quin poder futbolístic té Messi", va comentar Andoni Zubizarreta, secretari tècnic, després del partit. L'entrenador del PSG, Carlo Ancelotti, va reconèixer que l'entrada al camp de Messi va afectar positivament el Barça i potser va intimidar els seus defenses. Els blaugranes ho van confessar en zona mixta: la presència o absència de Messi canvia un estat d'ànim. Aquest és el poder invisible i imparable de Messi.
"Hi ha jugadors que són tan importants més enllà del seu valor tècnic o tàctic que en determinats moments contagien l'equip i li aporten el plus que, quan el rendiment col·lectiu baixa, es converteix en un recurs fonamental per desencallar un partit", comenta Josep Moratalla, exjugador del Barça entre els anys 1981 i 1987. Ell va viure com Migueli se saltava les prudències mèdiques en més d'una ocasió per no perdre's els partits més importants. El 1985, per exemple, Moratalla havia de suplir-lo en un partit contra el Madrid, però el Tarzán va saltar al Camp Nou per derrotar els blancs (2-0), tot i una ferida de deu punts al genoll i el seu pànic a la sang. "La meva mare em va parir així", s'excusava aleshores el protagonista. El central blaugrana també apareix als llibres d'història per haver jugat la final de la Recopa del 79 a Basilea, que es va guanyar 4-3 contra el Fortuna Düsseldorf, amb la clavícula trencada.
"Coses com les que feia Migueli, que ha fet Puyol amb el genoll durant molt de temps o que va fer Messi amb el PSG demostren el compromís de certs jugadors amb el Barça", afegeix Moratalla. Per ell, Messi "va fer que l'equip cregués en la remuntada, li va donar seguretat, perquè té una ascendència impressionant. Impregna convicció als companys i va fer que el públic animés amb més energia".
El cas d'Iniesta el 2009
El coratge, l'entusiasme o l'agressivitat que aporten els jugadors especials són una font d'energia extra quan les forces s'esgoten. Dimecres la situació era urgent. Única i desesperada. Com la final de Champions a Roma el 2009, en què Andrés Iniesta va jugar amb una lesió muscular mal curada. El manxec va escurçar el temps de baixa d'una ruptura del recte anterior de la cama dreta per enfrontar-se al Manchester United, en la primera Champions de l'era Pep Guardiola. Aquella final es recorda perquè Iniesta va haver de jugar amb la limitació que no podia xutar. Va fer un gran partit, però sense poder amenaçar el porter. "M'hi he jugat la cama, però ho tornaria a fer", va explicar Iniesta després d'alçar l' orelluda .
Messi, assumint el seu lideratge al vestidor blaugrana, va posar en risc el seu físic, que afortunadament no ha empitjorat per la mitja hora disputada. El premi, a més, va ser seguir vius a la Champions, i aspirar a afegir el màxim guardó europeu a les vitrines del club.
