El cas de Karius seria diferent al rugbi i al ‘soccer’

Els protocols vetllen per evitar que un jugador commocionat segueixi jugant

“Atribuir a la commoció cerebral uns errors puntuals en un partit és molt difícil”. El doctor José Carlos Saló sap de què parla. Forma part dels serveis mèdics de la Federació Espanyola de Rugbi des del 2008 i aquest esport és “pioner” en el tractament de les “alteracions funcionals del cervell a causa d’un traumatisme”. “Però sí que és cert que qui pateix una commoció cerebral veu reduïda la capacitat de processar la informació”, afegeix.

Un informe mèdic difós pel Massachusetts General Hospital afirmava dilluns que el porter del Liverpool, Loris Karius, va patir una commoció cerebral durant la final de la Champions contra el Reial Madrid després de rebre un cop de Sergio Ramos. Això ha obert el camí per intentar justificar els errors que va tenir el porter a Kíev. L’1-0, de fet, va arribar només tres minuts després de l’impacte amb el central, quan va intentar una passada que va acabar amb un regal involuntari a Benzema. Gairebé mitja hora més tard no va aturar bé un xut de Bale en el definitiu 3-1, i va fer la sensació que no calculava bé la trajectòria de la pilota. Que se l’empassava. “Qui pateix una commoció acostuma a patir marejos, mal de cap o té sensació de pèrdua de l’equilibri”, explica Saló. Els símptomes potser també expliquen la seva reacció tardana i l’estirada a mitges en la xilena del gal·lès.

Un test ‘in situ’

L’informe ha revisat acuradament les imatges del partit, i s’ha recopilat una història detallada en la qual s’inclouen els seus símptomes subjectius actuals i posteriors al contacte, així com exàmens físics objectius. L’exploració es va fer cinc dies després de la final, un retard que al món del rugbi escandalitza. Al rugbi d’elit, des del 2015 s’ha establert un protocol de diagnòstic durant els partits que vetlla, precisament, per evitar que el jugador que ha patit una commoció cerebral segueixi jugant. Ja no per l’impacte evident que podria tenir en el rendiment de l’equip, sinó per salut. S’ha passat del 60% de jugadors que seguien jugant per falta de diagnòstic a només un 4%.

Com ho fa el rugbi d’elit? Ha elaborat un test neurocognitiu -el Head Injury Test- que, en només deu minuts, pot afirmar si un jugador pateix o no una commoció. Agafant com a referència les dades d’un test basal que es fa a principis de temporada, es repeteix el formulari al jugador accidentat a la mateixa instal·lació del partit. El resultat determina si pot o no pot tornar al terreny de joc, fins al punt que de vegades és fins i tot l’àrbitre de vídeo qui recomana la revisió quan detecta un fort impacte al cap. En el futbol el VAR tindrà competències, com a molt, per expulsar l’agressor. “No he detectat preocupació per aquesta mena de lesions en el futbol i, com que és més dinàmic, segurament no admetria aquesta interrupció del joc. Al rugbi és la lesió més repetida i ens hem esforçat per diagnosticar-la bé”.

Enrenou a la NFL i als Estats Units

Cal separar la realitat del rugbi de la NFL, on fa anys que hi ha conflicte amb el tema (com exposa la pel·lícula de Will Smith Concussion ). Durant anys s’ha estat negant la relació entre les commocions cerebrals repetides que pateixen els jugadors i l’encefalopatia traumàtica crònica (CTE, una malaltia degenerativa cerebral induïda pels repetits cops al cap i que es manifesta amb demència, depressió, pèrdues de memòria, cefalees i agressivitat), però des del 2016 li costa fins i tot diners a la NFL per les reclamacions dels sindicats de jugadors. Si es pateixen dues commocions en un mateix any es recomana consultar un especialista. Si se’n pateixen més, el consell és més dràstic.

Al soccer s’ha arribat a prohibir, per normativa, que els nens més petits de deu anys rematin de cap en un partit i es limiten aquesta mena d’accions en els que tenen entre 11 i 13 anys. La sensibilització amb la qüestió als Estats Units és, per tant, altíssima.

Etiquetes