L’Espanyol agafa embranzida i derrota el Màlaga a cavalcades

BarcelonaTres punts que en fan 40. En falten dos per a la xifra simbòlica i cinc per a la primera plaça europea. En sobren dotze per evitar el descens. L’Espanyol encara no guarda la calculadora però el triomf d’ahir a Màlaga li permetria fer-ho. “La salvació està gairebé feta però matemàticament encara no està tot dit. És un pas important”, reconeixia al final del partit Sergio García. Javier Aguirre, a més, afegia que la victòria dóna “un marge de maniobra ampli per anar al derbi a guanyar”. L’equip té ara quatre dies per assaborir l’1-2 de la Rosaleda, aclarir si s’aspira a objectius més ambiciosos i agafar embranzida per rebre el Barça a Cornellà-El Prat.

Joc directe sobre Córdoba

L’inici del partit d’ahir va ser frenètic i obert. Potser perquè tant l’Espanyol com el Màlaga volien esgotar les seves energies abans no es gastessin. En una setmana tan carregada de partits, les cames dels futbolistes pesen més, malgrat que ahir comencessin lleugeres. Pizzi, a qui la confiança de les últimes jornades fa volar, va activar l’Espanyol des de la banda esquerra, movent-se amb total llibertat per envair espais interiors per associar-se amb Sergio García, que ahir actuava de segon punta per darrere de Jhon Córdoba. Era el colombià qui es barallava amb els centrals, mentre el de Bon Pastor esperava el seu moment màgic. I li va arribar a la mitja hora, quan després d’una elèctrica combinació ofensiva amb Stuani va rebre una pilota a la dreta que va enviar a l’escaire amb un xut creuat.

Però l’alegria periquita no va durar ni trenta segons, perquè a continuació el Màlaga va fer l’empat en una acció que hauria d’haver sigut invalidada. Després d’una llarga jugada, Pablo Pérez, dos metres per darrere dels centrals, va rebre una pilota interior i va afusellar Kiko Casilla, venut i desorientat per la situació solitària del davanter local.

El desgast acumulat no es va traduir en lentitud en el joc en la segona meitat però sí en imprecisió, en pèrdues de pilota que l’Espanyol convertia en contraatacs. El partit es va enverinar d’àrea a àrea, va embogir. El més llest en aquest escenari va ser el conjunt d’Aguirre, que després de diversos avisos va trobar l’1-2 a un quart d’hora del final en un rapidíssim atac, precedit d’una falta d’Héctor Moreno, que va conduir per Sergio García i Pizzi va culminar amb una definició ajustada.