L’Espanyol busca objectius més enllà dels simbòlics 42 punts

BarcelonaLa Lliga de l’Espanyol és un compte enrere des de fa mesos. Un any de calculadora regular i discurs prudent. En més d’una ocasió Javier Aguirre l’ha batejat com “la carrera dels 42 punts”. Amb 40, l’equip blanc-i-blau afronta ara l’últim pas per creuar la frontera que marca virtualment la permanència i el vestidor fa dies que somia a fer-ho al derbi a Cornellà-El Prat. “Tenim ganes de resoldre-ho ja”, ha dit durant la setmana Sergio García. I ahir el tècnic celebrava afrontar el duel contra el Barça amb “un marge ampli” sobre el descens. Dotze punts separen els periquitos de la zona vermella de la classificació. En cap cas no es podrà tancar res matemàticament, però l’objectiu està molt encarat.

Amb una barreja de responsabilitat i humilitat, l’Espanyol ha avançat amb constància per ser a les portes dels desitjats 42 punts a la jornada 31. Sense angoixes. És a partir d’ara quan comença l’altra Lliga de l’equip. Una Lliga que en les últimes temporades ha servit més aviat per diluir en l’últim terç de campionat les esperances europees creades en el tram mitjà. Només en dues de les últimes deu temporades la plantilla ha millorat la classificació després d’haver assolit la xifra màgica dels 42 punts. En un cas ni tan sols va arribar a sumar-los (el curs 2005/06) i en un altre va mantenir el lloc (2009/10). La resta són exemples de rendiment inferior en la recta final. “Que sumar 42 punts sigui el nostre primer objectiu no vol dir que sigui l’únic, hem de tenir-ne més -admetia Joan Collet en una entrevista a l’ARA l’any passat-. Hem d’aspirar a més. No em vull quedar pensant que amb la salvació n’hi ha prou, aquest no és el club que jo vull”.

Les últimes tres temporades desfan l’ideal del president de l’Espanyol. L’any passat es va sumar un punt de 18 possibles i només es va marcar un gol en sis partits. L’anterior, el balanç va ser de 4 de 18 i el 2010/11 de 6 punts de 30 en joc. “No podem donar la imatge que l’equip abaixa els braços en els trams finals, perquè la institució i l’afició no s’ho mereixen”, lamentava Collet.

La maleïda terra de ningú

En contra de l’Espanyol hi juga el fet que, ara que el descens sembla clarament esquivat, Europa no és prou a prop. El Vila-real tanca l’accés i és a vuit punts, amb 24 per disputar-se. El vestidor i el cos tècnic volen intentar-ho, però la tensió amenaça de perdre’s quan s’entri “en terra de ningú”. Colotto, fa un mes, demanava que l’anàlisi del curs “no es limités a això” i celebrava no jugar les últimes jornades “amb pressió”. El derbi, avui, és un d’aquells partits que se surt del desert competitiu en què estarà l’Espanyol en aquest final de campionat tranquil.