Misc 14/01/2013

L'art de caminar, l'art d'amagar la pilota

i
Natalia Arroyo
3 min

La desesperació dels centrals del Màlaga, Demichelis i Weligton, devia ser majúscula. Leo Messi, aparentment a mig gas a la Rosaleda, va tornar a ser decisiu. No hi va haver manera d'aturar-lo i, malgrat que el d'ahir no serà recordat com el millor partit de la seva carrera ni de bon tros, el va tancar amb un gol i dues assistències. És el llistó del millor futbolista del món, capaç d'hivernar darrere la defensa fent-se el longuis per caçar una mala assistència enrere de Camacho (0-1), de deambular pel cercle central, amb el cap aixecat, fins a veure el desmarcatge de Cesc i regalar-li una passada de gol precisa (0-2), i d'oferir a Thiago una paret completament parat (0-3) a la frontal de l'àrea. Entremig, molts minuts d'aquella estranya apatia en accions que passen a un metre d'ell, preludi i sinònim d'actuació estel·lar. Ahir més que mai, seguir els moviments de Messi al camp eren un interrogant constant, un repte immens als amants de la pissarra. Quina jugada imagina? Què intueix?

En un altre dia d'espectacle coral del Barça, de recital d'Iniesta, visió de Xavi, verticalitat de Cesc, omnipresència de Busquets, mobilitat de Pedro, recorregut d'Alves, maduresa de Jordi Alba, sobrietat de Piqué, contundència de Mascherano i seguretat de Valdés, l'argentí va ser la llum que va il·luminar el camí del triomf blaugrana.

El seu caminar distret va ser l'obrellaunes perfecte en un duel vibrant, igualat al principi, quan al Màlaga encara li durava l'empenta de veure's capaç de sorprendre el totpoderós líder. Amb Santa Cruz com a referència en punta, els andalusos van trobar el punt d'ancoratge que necessitaven per superar la pressió blaugrana i creuar el camp per poder posar en marxa l'artilleria ofensiva. El Màlaga va combinar bé, va mirar de connectar el seu talent per inquietar el Barça, i se'n va sortir durant la primera fase d'un matx que va anar i venir, va ser obert i distret. El Barça va saber defensar bé els atacs estàtics, també quan Demichelis, atrevint-se amb conduccions des del darrere, generava superioritats al mig del camp i provocava algun desajust en la pressió i el salt de línia de Busquets com a emergència defensiva.

El Barça va interpretar bé el partit. Al primer temps, va aprofitar que la defensa del Màlaga va preferir recular, estirada per la profunditat de Pedro, que pressionar sobre la línia de mitjapuntes blaugranes i va viure tranquil, amb espais entre línies per poder combinar. Xavi va poder pensar i valorar totes les passades possibles; Cesc va trobar carrils per conduir, també Iniesta va traçar eslàloms impossibles. I Messi va rebre sol entre el doble pivot i els centrals.

Al segon temps Pellegrini ho va corregir i va demanar més vigilància sobre l'argentí. O Weligton o Demichelis sortien a buscar-lo per impedir que rebés amb tanta tranquil·litat. Però el Barça, al descans, va introduir un matís: va permutar Cesc i Iniesta per fer jugar al català a l'extrem i al manxec per dins. La conseqüència va ser més moviments a l'espai i més control interior. És a dir, partit resolt.

L'exhibició blaugrana va maquillar-la Buonanotte amb un gran gol de falta per esquitxar un treballat passeig a Màlaga. El rondo a un toc entre Xavi, Busquets, Messi i Iniesta al mig del camp va ser la metàfora d'un domini brutal. Superioritat ahir i en tota la primera volta.

stats