BARÇA

L'encaix lògic de Cesc per no haver-li de fer lloc amb calçador

El migcampista no troba una posició fixa on rendir al nivell exigit

Cesc Fàbregas no troba lloc al Barça i el Barça actual, gairebé dos anys després, no sembla prou hàbil per trobar-li un encaix estable. La mateixa aura popular que aplaudia el seu fitxatge li obre ara la porta per marxar, desorientada amb el seu nivell irregular i amb la sensació que no té posició fixa. D'interior no fa dominador l'equip i desplaça Iniesta a la banda, un peatge excessiu per la majoria. De mitjapunta a prop de Messi fa mesos que no hi juga, enterrat com està el 3-4-3 després d'un convuls últim any de Guardiola. I consolidar-lo en territori Messi, com a fals 9, el relega a una suplència eterna.

Devorat per l'exigent rum-rum del Camp Nou, àvid de rendiment immediat, al d'Arenys se li reclamen gols, passades i recuperació. S'exigeix que sigui el control de Xavi, la precisió d'Iniesta i l'olfacte de Messi. I Cesc, marejat amb tants canvis de posició, no només està lluny de ser res de tot això, sinó que a més ha deixat de ser qui era i qui podia ser. El mòbil i intel·ligent volant de l'Arsenal s'ha convertit en un jugador líquid, que dubta quan arriba a les àrees o interpreta els espais. La cotilla d'un sistema que havia fet del Barça l'amo del futbol l'ha ofegat i li ha robat la principal virtut a Londres: tocar i arribar. Ara toca la pilota i es queda. O no arriba. O no toca la pilota.

Qui s'ha d'adaptar a qui?

Amb Cesc l'etern debat és si se'l va fitxar per recollir i explotar l'herència del seus anys al club gunner (on va fer-se futbolista de debò) o per la base apresa a La Masia. Segurament, i mirant a llarg termini, per totes dues coses. Però la crueltat de venir de quatre anys d'èxits rotunds amb un onze cantat de memòria ha situat Cesc en primera línia de foc, justament quan l'estructura col·lectiva -fins ara fiable- ha començat a trontollar sense pietat. "L'evolució i renovació del Barça anirà molt lligada a l'estat de Xavi, que cada cop participarà menys. L'equip mantindrà l'essència del toc, però perdrà la pausa -segell d'identitat de Xavi- per ser un equip més d'àrea, amb més conducció, més recorregut i menys joc posicional. I aquest escenari li va a mida a Cesc", apunta el periodista Xavi Torres.

A Cesc li pesa el preu que va costar -ell sempre ho reconeix- i l'alt llistó que posa amb el bon trimestre que fa cada temporada. Enguany, sense lluir, és el tercer màxim golejador (13) de l'equip i, amb Messi, qui més accions de gol ha creat (44).

Després de la pallissa del Bayern Munic, Cesc confessava que els rivals ja saben atacar els defectes del Barça i semblava reclamar el mateix 4-2-3-1 que ells apliquen. Potser el doble pivot és la seva solució. L'encaix definitiu. O potser tampoc.