L'escletxa s'amaga en la quarta basculació

Sense Messi i, també, amb Messi en mode estel·lar. Una nova posada en escena contundent i fiable del Barça va servir, d'una banda, per deixar l'eliminatòria de Copa contra el Getafe resolta i, de l'altra, per afrontar el xoc amb l'Atlètic amb garanties i confiança. I fins i tot amb minuts de descans per a les figures que s'intueixen importants al Calderón, com Iniesta i Alexis, i repòs absolut per a la línia defensiva. Alguns teòrics suplents, com Pedro i Cesc, van signar una actuació tan destacada que compliquen l'alineació de cara a dissabte.

El Barça pacient però elèctric que vol Martino segueix consolidant-se i ahir va tornar a completar un partit pràcticament impecable, amb control total del joc, pressió intensa sobre la pèrdua, concentració defensiva i aquell punt d'encert individual que sempre s'agraeix. Pinto va ser decisiu en les dues accions en què se'l va exigir, i va permetre mantenir un marcador a zero que fa pensar en una tornada tranquil·la dijous al gèlid Coliseum Alfonso Pérez.

El Getafe va ser una joguina en mans d'un molt bon Barça. Amo absolut de la pilota, senyor dels espais i tirà dels temps de joc, l'equip blaugrana va saber moure el seu rival per trobar les escletxes per on atacar. Ahir es va tornar a veure un Barça intel·ligent, madur, atrevit en la carrera quan s'oferia una oportunitat de contraatac, però prudent en la pausa per tornar a mastegar l'atac quan el joc s'accelerava. Va ser així com es van frenar els únics tres minuts de perill del Getafe en el primer temps, fruit d'alguna pèrdua delicada de Montoya en intentar una paret o de Sergi Roberto al mig.

Bona interpretació

Des de l'inici el Barça va saber interpretar bé el partit que li oferia un Getafe defensiu i va desplegar el seu ball infinit amb la pilota. Montoya avançava per la banda dreta per associar-se amb Alexis, però el Getafe basculava bé i tapava la connexió amb Cesc, que s'oferia per dins. L'equip se censurava la jugada, no arriscava la passada i tornava a començar. Utilitzant Busquets -de vegades també Sergi Roberto i fins i tot els centrals- com a base, el Barça activava l'altra banda per tornar-ho a intentar. Però a la primera, o a la segona, tampoc Iniesta, Adriano i Pedro tenien prou forats per l'esquerra.

La clau va ser escollir bé els moments, provocar una quarta basculació a la qual el Getafe ja no arribava fresc per tancar espais. L'escletxa era allà. La va llegir bé Adriano en l'1-0 i Cesc en el 2-0. I la va acabar de llegir, en veu alta, el Messi més assassí. El que s'enyorava.