Misc 09/09/2013

El Barça, l'estabilitat com a valor

Un jugador es queda al club blaugrana una mitjana de quatre anys, més que a la majoria de clubs europeus

i
Natalia Arroyo
5 min

BarcelonaLa vida esportiva d'un futbolista és tan curta que, en pocs anys, es mou en una muntanya russa emocional plena de viatges, maletes i projectes que busquen optimitzar els seus anys efectius al voltant d'una pilota. Són molt pocs els casos de jugadors que fan vida en un únic club fins que es retiren. I, per tant, són també molt pocs els clubs que se sostenen llargues temporades amb una mateixa columna vertebral a la plantilla. El Barça actual és una de les excepcions d'Europa, amb una mitjana de 4,16 anys d'estada dels seus jugadors al club. A la Lliga, només la Reial Societat (4,21) té més estabilitat en el seu grup de futbolistes, i ni tan sols un club amb poc marge de fitxatges com l'Athletic (2,83) s'hi acosta. El Reial Madrid conserva els seus jugadors una mitjana de 2,78 anys.

La mobilitat a Europa és molt més alta, fruit de l'exigència per resultats d'èxit i traspassos sucosos, i grans clubs europeus com el Bayern Munic (2,73), el Borussia Dortmund (2,72), el Chelsea (3,22) i el Juventus (2,38) es mouen entre els dos i tres anys de pertinença. Només el Manchester United, amb 4,24 de mitjana, supera el Barça en veterania de la plantilla. Els projectes rics del París Saint-Germain (1,48) i el Manchester City (2,29) estan lluny d'aquesta estabilitat i les renovacions d'històrics com el Milan (1,38), l'Ajax (1,5) i el Celtic (1,7) també.

En què influeix?

Però, què aporta a un equip tenir més estabilitat a la seva plantilla? ¿Influeix en la capacitat de tenir més bon rendiment? "Hi ha una relació directa i claríssima entre l'estabilitat d'un equip i el seu rendiment -reconeix Jordi Adell, professor de management a la Universitat Politècnica de Catalunya, a més de formador de directius i assessor en diverses entitats esportives-. Són dos conceptes directament proporcionals. Però s'ha de tenir en compte que són moltes les variables (club, entrenador, representant, situació econòmica, etc.) que condicionen les possibilitats de ser estable d'un jugador", analitza.

Per Aida Castellà, psicòloga especialista en rendiment esportiu, "l'estabilitat pot ser un facilitador del rendiment", si la concebem "com a mecanisme per promoure les dinàmiques, ja siguin favorables o desfavorables al rendiment esportiu". "Però no per tenir més estabilitat s'ha de pensar que hi haurà més rendiment. Els resultats dependran de la manera de treballar sobre la dinàmica col·lectiva. Si s'intervé adequadament i es cuida la part humana, compartir temps serà positiu. Si no, es pot girar en contra i caure en dinàmiques d'equip desfavorables", matisa.

És un discurs semblant al que manté Jordi Salvador, psicòleg i coach esportiu, que recorda que "els equips de treball o esportius passen per diverses fases des que es creen fins que desapareixen" i que cal tenir clar que "els factors que influeixen en el seu rendiment són complexos i canviants segons la fase d'evolució en què estiguin". Per això l'estabilitat podrà ser "una condició desitjable quan l'equip està normalitzat i tots els membres saben on volen arribar i quin és el seu paper dins el grup, i quan són capaços de subjugar el seu ego a favor dels objectius col·lectius". En canvi, serà menys útil en fases inicials o de renovació, quan es corre el risc de convertir el sistema estable en un sistema rígid.

Per Adell, la clau de tot és que l'estabilitat "no degeneri en una rutina negativa". "Un grup estable s'estalvia la tensió de la convivència i deixa al marge la inquietud per agradar en totes les relacions que comencen. Quan l'equip es coneix bé personalment, es pot relaxar en les formes i centrar-se en la tasca que l'ocupa, que és jugar a futbol".

Complicitat i estil

Traslladat a les particularitats d'un vestidor, el concepte d'estabilitat deriva en complicitat i cohesió, uns valors decisius perquè un grup funcioni amb fluïdesa dins un terreny de joc. "Al Barça es donen unes condicions específiques, en què la majoria dels jugadors en plantilla ja han compartit des de petits una manera de treballar, idees i valors que, amb la convivència i el pas dels anys, generen més confiança i cohesió. Per a un club que busca jugadors que surtin d'una arrel tan concreta, l'estabilitat pot ser un aspecte a favor", apunta Castellà.

"Quan la línia no és satisfactòria, l'estabilitat és dolenta i ve quan necessites el revulsiu, que en futbol acostuma a ser un fitxatge o un canvi de tècnic -amplia Adell-. Però si estàs instal·lat en la virtuositat, com és el cas del Barça, per què cal fer grans canvis? Un element extern potser ho espatlla tot". Curiosament, però, l'actual campió d'Europa i dominador a Alemanya, el Bayern, va apostar per mantenir el llistó d'èxits. Adell continua l'explicació: "Els petits canvis són sans per aixecar el nivell i motivar-se. Quan un equip ho guanya tot, és molt difícil mantenir l'ambició". A la plantilla bavaresa, forçada a un canvi de cicle el 2009, només hi ha quatre futbolistes que faci més de cinc anys que són al club (el més veterà és Philipp Lahm, que hi és des del 2004) i 13 jugadors -algun del planter- compleixen aquest any la seva segona temporada al club com a màxim. És una situació pràcticament calcada a la que viuen altres grans clubs europeus que fa anys que van a remolc del Barça. La recerca de l'excel·lència per destronar-lo de manera definitiva es manté i obliga les directives a sacsejar els equips gairebé cada estiu.

Tot i haver-se quedat a les portes del cim i no haver completat l'ascensió a l'èxit, el Manchester United és qui està seguint un ritme evolutiu semblant al del Barça, amb una base sòlida que cada any va renovant algunes peces, però que li permet presumir de la plantilla més estable d'Europa. Ryan Giggs, al club des del 1990, és l'exemple més clar de jugador-símbol. Però també ho són Fletcher (2001), Ferdinand (2002), Rooney (2004) i Vidic i Evra (2005).

Jugador-símbol

Xavi, que ha iniciat la seva setzena temporada al primer equip del Barça, lidera l'estabilitat de la plantilla blaugrana, seguit de Puyol (15) i Valdés (12). Però jugadors nous com Busquets, Piqué i Cesc van camí de seguir situant el Barça al capdavant de la llista de plantilles amb continuïtat. Per Castellà trobar aquest equilibri entre veterania i projecció esportiva és clau a l'hora de fer funcionar un equip més enllà de seguir l'ordre jeràrquic.

En aquest sentit, Jordi Salvador considera essencial la figura de l'entrenador per construir grups que funcionin a llarg termini. "Un lideratge més agressiu, autocràtic i amb un estil de comunicació més directe pot fer créixer el rendiment a curt termini, però té el cost d'un clima pitjor de grup en l'aspecte emocional, més tensions i, consegüentment, menys possibilitat de generar estabilitat. D'altra banda, un lideratge de caire més dialogant, empàtic i amb un estil de comunicació receptiu té moltes més possibilitats de generar equips estables", conclou.

stats