Barça
Misc 24/01/2019

Línia de successió al cor del joc

La consolidació d’Arthur i Aleñá i l’arribada de De Jong fan que hi hagi un sub23 en cada posició del mig

i
Natalia Arroyo
4 min
Línia de successió al cor del joc

BarcelonaRejovenir el cervell. Aquesta ha sigut la idea -i la necessitat- del Barça les últimes temporades. Els adeus progressius primer de Xavi Hernández (2015) i després d’Andrés Iniesta (2018) van deixar el mig del camp sense les dues peces troncals de la millor etapa del club mentre les figures acompanyants anaven o bé sumant anys a les cames o bé estavellant-se en l’intent d’agafar les regnes del joc culer. Però en només sis mesos els despatxos del Camp Nou s’han carregat els auguris d’un futur fatigat, fosc i sense relleu generacional, per il·lusionar la culerada amb un jove mig del camp capaç de reconstruir l’hegemonia futbolística de l’última dècada. No deixa de ser curiós i simbòlic que, justament deu anys després del primer curs de Pep Guardiola, quan va començar tot, s’estiguin posant les bases del pròxim gran Barça, que tindrà en plantilla almenys un futbolista sub23 en cadascuna de les posicions del mig del camp.

Darrere d’on actualment hi ha un veterà de 30 anys, la línia esportiva reserva un paper protagonista a 3 joves: Arthur, Frenkie De Jong i Carles Aleñá. Ja és el que es va intentar amb Denis Suárez, André Gomes, Samper, Rafinha o Coutinho, però el dia a dia ha reformulat les seves apostes, per descartar-les o reubicar-les. Als ulls de Valverde, per exemple, Denis i Coutinho són extrems o no són, mentre que amb Samper i Rafinha les lesions han fet impossible de valorar si tenien encaix o no. El cas del portuguès, ara cedit a l’Everton, va ser molt més complex, lligat a la impossibilitat del jugador de suportar la càrrega emocional i psicològica de jugar al Camp Nou.

La barrera dels 30 anys

Pel camí d’aquestes últimes temporades més marcades per l’impacte golejador de l’equip i la necessitat d’estabilitzar-se sense pilota que no pas per l’agilitat i frescor del seu joc associatiu, Sergio Busquets i Ivan Rakitic, companys de generació (tots dos són nascuts el 1988) ja han passat la barrera dels 30 anys, que és la frontera que històricament ha anat fent fer les maletes als millors migcampistes del club.

Pep Guardiola va canviar el Barça pel Brescia justament quan va fer 30 anys. El 4 de Cruyff va marxar i va deixar un equip en què Philip Cocu, amb 31 anys, supervisava l’evolució dels joves Gabri (22), Xavi (21), Motta (19) i Gerard López (22). Abans d’això, el mateix Guardiola havia viscut el final de Bakero quan ni Roger Garcia ni Albert Celades acabaven d’estar preparats. Ara Busquets i Rakitic -si continuen- podrien tenir la mateixa missió sobre la nova generació, com en el seu dia també la va assumir Xavi amb ells o amb Andrés Iniesta.

Control sobre la base

Més enllà de l’evident canvi generacional que suposen els fitxatges d’Arthur i De Jong, el que fa el Barça és tornar a situar el focus en l’inici de la jugada. En la gestió de la pilota. En acumular futbolistes capaços de fer arribar la pilota en bones condicions als jugadors de talent del davant, per allargar l’era Messi explotant el seu olfacte golejador fins a l’últim sospir.

L’arribada al juliol d’Arthur i la seva ràpida adaptació al futbol europeu, a Barcelona i al vestidor, ha convertit una de les principals apostes de futur del club en una realitat. En el brasiler, Abidal i Pep Segura han vist clar que hi pot haver el constructor de joc que havien imaginat. El seu fitxatge no deixava de ser un interrogant, atesa l’edat i la seva nul·la experiència internacional. Però Arthur està responent amb titularitats de pes i bona dosi d’estabilitat, tant a la base de la jugada com a camp contrari. Se li pot exigir més ritme de joc, sobretot quan convé dinamitzar l’atac, però en línies generals té una participació alta i un bon percentatge d’encert en la passada.

En paral·lel a Arthur, l’aposta per Frenkie De Jong garanteix a l’entitat un dels migcampistes més prometedors del futbol europeu. És un any més jove que el brasiler, té 21 anys, però ja s’ha erigit en el líder creatiu de l’Ajax i en la nova Holanda de Ronald Koeman. El seu perfil encaixa en diversos rols de l’actual Barça, capaç de recollir la primera passada dels centrals (i fer de Busquets o Arthur), d’ajudar en la progressió i d’ajuntar l’equip a camp contrari (com fan Rakitic o, recentment, Aleñá). Encara s’ha de descobrir quina versió de migcampista vol ser, si un de més posicional o un de més dinàmic, però la seva actuació sempre va lligada a la pilota. En Champions, per exemple, ha repartit més passades (70,3) que Rakitic o Busquets, tot i assumint poc risc (només el 18% són cap endavant), però a l’Eredivise ha manifestat més capacitat de ser resolutiu en l’última passada que cap blaugrana (capaç de crear 1,3 ocasions de gol per partit).

Buidar el vestidor

Hi ha una conseqüència evident de l’entrada de més talent al mig del camp: el Barça té excedent de migcampistes i n’haurà de reduir la nòmina en plantilla. Era, de fet, una de les raons per les quals De Jong mateix dubtava de si anar a jugar al Camp Nou o triar un club on pogués ser més protagonista. La difícil decisió que hauran de prendre a la secretaria tècnica de l’entitat és si qui surti és una peça residual o si cal tocar una peça titular. Per pagar els salaris dels nous cracs, ¿n’hi haurà prou obrint la porta a Denis, Samper, André Gomes o Rafinha, o caldrà prescindir d’un titular com Rakitic? Quin serà el paper d’Arturo Vidal? ¿L’equip pot córrer el risc de doblar un mateix perfil de futbolista tècnic i combinatiu o necessitarà una alternativa? Lligada l’arribada de talent, ara la feina se centra en fer-lo sortir. Beneït problema.

stats