Misc 29/08/2013

Llegir un partit jugat, llegir el partit en joc

Simeone repeteix el pla de l'anada i Tata proposa solucions a l'onze i des dels canvis

i
Natalia Arroyo
2 min

Va semblar una còpia del partit d'anada. Però no ho va ser, justament, per l'existència del duel previ al Calderón. L'Atlètic de Madrid va sortir amb la intenció de plagiar el guió que li havia funcionat fa una setmana: mateix onze, actitud defensiva ferotge i idèntica voluntat de sortir al contracop. El Barça va mantenir la intenció d'atacar a través de la possessió de la pilota des dels centrals, però va mirar d'allunyar-se de les situacions que l'havien bloquejat fa set dies. El partit, però, es va moure durant 90 minuts pels mateixos nivells d'impotència, agressivitat i falta d'oxigen.

Que es jugués un partit calcat no va ser perquè Tata Martino no fes bé la seva feina d'autocrítica ni per falta d'esforç dels blaugranes. El tècnic argentí va plantejar solucions des de l'alineació i durant el partit, mirant d'intervenir en un partit que Simeone s'obsessionava a crispar i interrompre. L'Atlètic va repetir el seu 4-5-1, amb una defensa en forma d'arc que envoltava la zona d'influència de Messi, empenyia enrere els interiors i expulsava el joc del Barça a les bandes. Allà, les ajudes de Diego Costa i Arda Turan tornaven a ser disciplinades i contundents. Villa, sol en punta, esperava alguna recuperació per traçar la transició letal. Com a l'anada.

Cesc, solució a mitges

Les dues solucions que va plantejar Martino van ser Cesc i Neymar. El d'Arenys, fent d'Iniesta, va donar profunditat per dins. La seva inquietud posicional va desembussar el Barça, aportant-li verticalitat i mobilitat. Ell ocupava els espais que abandonaven els tres homes de dalt: queia a banda per activar Neymar per dins; s'intercanviava posicions amb Messi en punta per fer ell de fals 9 i deixar rebre l'argentí entre línies amb opcions de conduir, i compensava l'atac perquè Alexis se situés entre centrals quan Messi es movia per la banda dreta.

Si l'omnipresència de Cesc i el joc interior de Neymar no van poder trencar el mur de l'Atlètic va ser per l'impressionant posada en escena dels matalassers. Un altre cop, el seu treball defensiu va ser impecable. I només la pressió millorada del Barça va evitar que la seva ràpida transició els plantés més cops davant Valdés -tot i que el porter va salvar tres accions claríssimes.

El treball tàctic de Tata va corregir els errors defensius de l'anada i va intentar aportar millores en atac, malgrat el poc premi que van tenir. Després del descans va accelerar el joc controlat del primer temps amb canvis d'orientació llargs. Va reanimar la banda dreta amb Pedro per Alexis. Quan es va perdre la pausa, va sacrificar Cesc per un Iniesta més posicional. Va fer tot el que es podia fer. Però l'Atlètic és dur. Molt dur.

stats