08/06/2015

Luis Suárez: Un líder pur que accepta el segon pla

1 min
Luis suárez

“Vaig venir al Barça per guanyar títols”. Luis Suárez era capaç de digerir l’èxit del seu primer any al Barça amb aquell discurs seriós i madur que contrasta amb el seu futbol visceral i lluitador. L’uruguaià, després de mirar-se amb impaciència els primers partits de l’any per la sanció de la FIFA, va acabar la temporada sent un dels herois de Berlín. Va afusellar, ple de fam, el refús que Buffon havia deixat botant dins l’àrea petita i va assegurar mitja ansa de la copa de Champions. Havia de ser la seva nit, la seva competició. Era la que més il·lusió li feia i per això va posar-se la muda més sacrificada que va trobar. Com durant tota la temporada, per exercir de líder invisible al capdavant del trident. Incrustat entre centrals, estirant-los, exigint-los, va fer possible que el Barça arraconés el Juventus com havia fet amb tants altres rivals. Va ser referència i camí, va ser base i soci. Quan Messi va olorar sang a la zona central, va assumir el seu rol de secundari de luxe per sacrificar-se defensivament a la dreta. Res nou, res que no hagi hagut de fer durant tota la temporada per entendre’s amb l’argentí. La sintonia del debutant amb el crac de Rosario, amb qui s’abraça més com un amic que com un company, explica mig triplet del Barça. L’any de Suárez seran molts gols i moltes assistències. Però serà, sobretot, el millor context per a Messi. La millor pau per al Barça.

stats