Messi ultima el retorn en plena eufòria dels substituts

BarcelonaLeo Messi ja està a punt per tornar a jugar. O pràcticament a punt. L'argentí va completar ahir l'entrenament al mateix ritme que els seus companys en la sessió de recuperació a la Ciutat Esportiva i esgota els últims dies abans de rebre l'alta mèdica i tornar a entrar en una convocatòria. Sembla precipitat que jugui demà contra el Getafe a la Copa del Rei (22 h), però l'evolució és tan positiva que res fa pensar que es perdi la visita de dissabte al Vicente Calderón. Malgrat tot, l'última paraula la tindran les seves sensacions, com ja va deixar clar Gerardo Martino en l'última roda de premsa. El retorn de Messi ja no és qüestió d'una ecografia que confirmi que la lesió muscular ha desaparegut totalment; és, més aviat, un tema mental, "de perdre la por" de tornar-se a lesionar.

Gols i protagonisme repartit

El context per reaparèixer és ideal, totalment diferent del que va estressar-lo en el tram final de la temporada anterior. L'equip ha deixat enrere algunes setmanes de dubtes i joc irregular i està sumant punts amb golejades. Unes golejades que han signat protagonistes diferents en cada jornada: des de Cesc Fàbregas, el seu substitut natural en la posició de fals nou, fins a Neymar, fitxat precisament per treure pressió al crac de Rosario. A l'ombra d'ells, Alexis s'està deixant anar definitivament (la falta directa contra l'Elx és l'últim exemple) i Pedro s'ha retrobat amb aquell olfacte que el feia infal·lible quan trepitja l'àrea i encara el porter rival. El pes ofensiu del Barça ja no recau exclusivament en Leo Messi. O, si més no, el rendiment dels actors secundaris ofereix tantes garanties de cara a porteria que permet a Messi alliberar-se d'haver d'assumir-lo tot ell. No cal forçar la màquina: Messi tornarà quan estigui bé perquè l'equip, tot i que el necessita sempre, ja no el necessita desesperadament.

L'equip respon en grup

Des de la lesió, Messi s'ha perdut sis partits de Lliga, dos de Champions i dos de Copa del Rei. El balanç deixa dues úniques derrotes (les analitzadíssimes contra l'Ajax a Amsterdam i l'Athletic a Bilbao en la setmana tràgica) i set golejades. Excepte contra el Vila-real (2-1) i la tornada davant el Cartagena (3-0), en sis de les vuit victòries sense Messi el Barça ha marcat més de quatre gols, havent deixat marcadors contundents com el 2-5 a Getafe i el 6-1 davant el Celtic a casa. A més, Alexis i Neymar s'han estrenat amb hat tricks com a blaugranes, Pedro ha encadenat tres partits seguits marcant -amb una actuació estel·lar al Coliseum Alfonso Pérez- i Cesc ha ampliat notablement les seves xifres golejadores per doblar el registre que havia acumulat en els primers mesos de competició.

L'equip manté una mitjana brutal de 2,75 gols per partit (2,94 a la Lliga i 2,67 a la Champions). Tot rutlla a l'àrea rival, encara que a l'equip li falti el seu crac. "Serem millors amb Messi", resumia Martino després del 4-0 de diumenge. I ho feia per allunyar qualsevol por que la recuperació de l'argentí afecti en les estadístiques individuals dels seus acompanyants a l'atac. "Mai podré pensar que el retorn a l'equip del millor jugador del món enfosqueixi la resta", afegia el tècnic.

Martino és conscient que els dos mesos sense Messi han fet que Neymar, Cesc, Alexis i Pedro traguessin el millor per fer que la seva baixa es notés poc. Han respost tan bé que ara es fa difícil penalitzar-los amb la banqueta. En absència de l'argentí, el brasiler ha marcat sis gols (fins i tot es va estrenar a Europa), quan havia arrencat el curs amb cinc. El d'Arenys, que en portava tres, ja en porta nou gràcies a les últimes actuacions com a punta d'atac. El xilè ha sigut el soci perfecte amb quatre gols.

Ha sigut el canari, però, qui ha aprofitat millor el buit del 10 blaugrana per reivindicar-se: s'ha fet un lloc en aquest onze titular provisional i ha respost amb deu gols en vuit partits (en dos va jugar només els últims sis minuts, sense temps de gairebé res). És Pedro, de fet, qui lidera la llista de golejadors de l'equip, tot i que Messi es manté segon amb 14 en 16 partits.

Les set setmanes sense Messi han mostrat un Barça amb recursos, un Barça que és alguna cosa més que Messi i deu jugadors que l'acompanyen sobre la gespa. S'ha esvaït el pànic que, en altres temporades -l'últim cas, abans d'enfrontar-se al París Saint-Germain l'any passat als quarts de final de la Champions-, produïa imaginar-se un onze sense l'argentí. Que ara sembli fins i tot un problema trobar-li lloc és el principal mèrit de la gestió de grup de Martino.

Un trio amb gol

I és que la millor versió del Barça, la que sempre fa de referència, s'ha vist quan les xifres de Messi han anat lligades a les de l'equip, no quan s'ha quedat com a l'únic home gol. El curs 2008/09, per exemple, Eto'o (36) i Henry (26) van ser els millors socis de Messi (38), com en el següent ho van ser Pedro (23) i Ibrahimovic (21). Villa (23) i Pedro (22) el curs 2010/11 també van aportar una important dosi de gols per no deixar Messi sol en la tasca. Els últims anys, però, el segon màxim golejador de l'equip s'ha quedat molt lluny d'ell, i va ser Villa (16) el més efectiu l'any passat. Aquest any ja són quatre els futbolistes amb més de deu gols, en una dinàmica ofensiva que recorda el Barça més letal.