Ningú a evitar en un bombo ple d’anglesos a quarts
El mes de baixa de Dembélé tindrà més o menys impacte en funció d'on jugui el Barça el partit d'anada
BarcelonaJa només queden vuit equips a la Champions: el Barça, únic representant de la lliga espanyola i que ahir va saber que perdrà per lesió Dembélé entre 3 i 4 setmanes, quatre clubs anglesos (Manchester City, United, Liverpool i Tottenham) i tres equips que van haver de remuntar (Juventus, Ajax i Porto). La fase de grups ja va tallar algun escut fort, com el Xakhtar Donetsk, el Nàpols i l'Inter de Milà, i la primera eliminatòria de vuitens ha tornat a frenar l'avançament d'altres favorits. En el sorteig d'avui a Nyon (12 h) no hi serà l'actual campió, el Reial Madrid; tampoc un dels eterns aspirants, el París Saint-Germain, ni alguns finalistes de l'última dècada, com l'Atlètic de Madrid, el Bayern Munic i el Borussia Dortmund. Serà un sorteig sense caps de sèrie ni protecció de país, i que resoldrà tant els emparellaments de quarts (previstos per als dies 9 i 10 d'abril per al partit d'anada i per al 16 i 17 per a la tornada –quan s'espera que es reincorpori Dembélé–) com el creuament de semifinals, que es jugaran entre el 30 d'abril o 1 de maig i la primera setmana de maig. La final és l'1 de juny.
Per primera vegada des del 2006, no hi haurà cap representant de la Bundesliga aspirant a fer camí, perquè, a banda del Dortmund i el Bayern, també el Schalke 04 va caure eliminat. El Hoffenheim ni tan sols va passar la fase de grups. La lliga que marca tendència és la Premier, que situa quatre equips entre els vuit millors d'Europa. Un luxe que no es vivia des del 2009.
Sense alemanys però amb anglesos
Han passat deu anys, però el poder d'intimidació del futbol anglès es manté pràcticament intacte. El Manchester City és l'equip que tots preferirien evitar al bombo que marcarà el camí cap al Wanda. Líder a Anglaterra, va destrossar el Schalke amb un 7-0 que el situa com l'equip més golejador de la Champions amb 26 gols. Només el Lió va trobar les esquerdes –a principi de curs– a un equip que lidera la millor versió d'Agüero. Tot i no haver disposat de Kevin de Bruyne durant pràcticament tota la temporada, l'equip ha trobat en Bernardo Silva un bon canalitzador de joc. Sterling hi posa els cops de geni i espanta des de la potència, però els arguments que donen poder al City segueixen sent la seva versatilitat tàctica i l'esperit de Pep Guardiola a la banqueta.
L'altre anglès que fa tremolar és el Liverpool, sobretot per la seva fiabilitat a Anfield. A fora no estava acabant de ser prou competitiu, però per accedir al bombo d'avui va haver de reinventar-se. Va imposar-se per 1-3 a Munic, gràcies sobretot als dos gols de Mané. Com si fes un viatge al passat, Jürgen Klopp va recordar les seves tardes de glòria com a tècnic del Dortmund, i va deixar el Bayern amb un pam de nas.
Cristiano i la il·lusió de veure l'Ajax
Els altres dos rivals anglesos potser no són tan temibles, però tenen altes dosis de perill. El Tottenham ja va enfrontar-se al Barça en la fase de grups, amb victòria culer a Wembley i empat al Camp Nou –amb la classificació resolta i amb suplents a l'alineació–, però acaba d'escombrar el Dortmund amb un doble partit impecable. L'últim és el Manchester United, un equip que ha ressuscitat sense José Mourinho, i que va renéixer a París, amb aquella barreja de sort, coratge i combativitat tan 'red devil'. Lukaku, Pogba i De Gea són alguns dels noms propis que marquen el to d'un equip imprevisible.
És molt més transparent el Juventus, que ha complementat la seva fortalesa de sempre amb un guanyador nat com Cristiano Ronaldo, a qui el Camp Nou no sap si vol esquivar o vol tornar a veure. L'idil·li del portuguès amb la competició, de la qual és el màxim golejador històric, és el gran aval dels italians, que van arraconar l'Atlètic de Madrid a Torí amb un pla magistral d'Allegri per remuntar el 2-0 de l'anada al Wanda. L'eufòria, però, va acompanyada de la constatació que pel camí de classificació està deixant moments de dubte.
Al bombo, els noms del Porto i l'Ajax sonen com un caramel per a clubs més poderosos. Però l'entusiasme i energia del conjunt holandès, després d'exhibir-se al Bernabéu, genera rebuig entre els culers, que prefereixen esperar per veure De Jong i De Ligt en persona. El bàndol portuguès juga el paper d'equip amb menys galons, tot i que té arguments golejadors. Va tenir un grup assequible però ve de remuntar-li al Roma. Pepe i Iker Casillas aporten veterania en un grup que fusiona talent brasiler, africà i mexicà amb la sempre interessant escola portuguesa.
Quan dimecres l'hi preguntaven, Valverde no va evidenciar cap preferència. És la seguretat de sentir que el Barça arriba bé i que té recursos per ferir un adversari replegat, un que pressioni alt, un que ignori la pilota o un que l'hi vulgui discutir. El Barça més versàtil, fins i tot sense Dembélé, se sent capaç de tot. I contra qui sigui.
