Els gols de Puyol i Xavi en dos moments decisius del tram final de partit van ampliar l’avantatge del Barça per confirmar la victòria contra l’Almeria i van deixar en anècdota el gol de cap que Trujillo havia fet al primer temps. Però el 2-1 dels andalusos no només va servir per complicar un triomf que, per iniciativa del rival, no hauria hagut de costar tant encarrilar, sinó que va tornar a destapar un problema que, a mesura que avança el campionat, agafa gravetat. El Barça va encaixar ahir un gol de córner. I ja és el vuitè, d’un total de 21, que encaixa l’equip a pilota aturada aquesta temporada. És a dir, el 38% dels gols vénen d’una mala gestió de les accions d’estratègia defensiva.

La dada preocupa perquè subratlla la incapacitat de l’equip de controlar aquestes accions d’estratègia però, sobretot, dibuixa futures dificultats en partits contra rivals més potents, quan aquests matisos del joc són especialment decisius. Xavi va ser contundent en zona mixta després del partit: “Hem d’intentar millorar en els córners. Fem marcatge individual i ens costa. Hem de millorar l’estratègia perquè pot ser decisiva”. Es pensa en eliminatòries de Champions -per començar, la visita del Manchester City d’aquí deu dies- i en els duels directes contra el Reial Madrid i l’Atlètic. Ara que la Lliga està tan enganxada entre els tres equips, qualsevol detall marca la diferència. I el Barça s’està mostrant massa dèbil en aquestes jugades des de la cantonada. L’acció d’ahir va desesperar Víctor Valdés, que ni tan sols va sortir a intentar refusar amb els punys davant la passivitat defensiva dels seus companys. Quan va voler adonar-se’n, el porter ja veia Trujillo sol preparant la rematada. El central de l’Almeria va desempallegar-se de Cesc, que es va quedar clavat en el marcatge, quiet i sense seguir el seu adversari. L’actitud del d’Arenys va desatendre l’àrea petita, una zona que tampoc Puyol, encarregat de protegir l’espai, va saber tapar bé perquè va calcular malament la trajectòria de la centrada. El capità blaugrana va avançar la seva posició en excés i va veure com la pilota el superava per dalt sense que el seu salt servís de res. En resum: tot de facilitats perquè una senzilla pilota a l’àrea trobés rematador.

La conclusió fàcil seria que el Barça és inferior físicament al rival i, per tant, pateix en el joc aeri. Durant el partit, però, les estadístiques no confirmen aquesta sensació o, si més no, la matisen. Ahir el Barça, per exemple, va guanyar 20 dels 32 duels aeris que va disputar. “No som un equip amb gaire alçada -es resignava Busquets-. I els córners no són el nostre fort, però hem d’intentar millorar”. La mitjana de la temporada és que el Barça domina només el 51% dels duels aeris, la mateixa proporció que l’Atlètic de Madrid. El Madrid en guanya el 58%.

El migcampista, que va reconèixer que va faltar “espurna” per resoldre el partit en la segona meitat, va evitar assenyalar culpables en el gol de Trujillo. “Cadascú té la seva marca”, va analitzar. Trujillo era de Cesc. La zona, de Puyol. El compromís, de tot l’equip. Sobretot, per evitar-los, únic antídot que va funcionar en etapes anteriors davant una mateixa sensació de fragilitat en el salt. En els últims campionats de Lliga, l’estratègia va provocar només tres gols encaixats.