Ser l’estrella o ser part d’una constel·lació no pot desembocar en un mateix rendiment al terreny de joc. Neymar, amb la selecció del Brasil, és el coll de l’embut on van a parar gairebé totes les accions d’atac de la canarinha. No és una peça més d’un engranatge pensat per al lluïment d’un altre, com en alguns moments li ha semblat sentir al Barça al voltant de Leo Messi i un joc posicional molt establert. Luiz Felipe Scolari s’ha encarregat de construir-li el millor context possible perquè exploti les seves virtuts entre línies, dins una estructura col·lectiva que potencia la contundència de cara a porteria dels gens brasilers i amaga el cert desordre defensiu de l’equip amb fogositat en la pressió.

Amb pilota, Neymar té llibertat per aparèixer, per moure’s per tot el front ofensiu. En vertical, horitzontal, per enllaçar, per finalitzar. Trepitja l’àrea amb la mateixa intenció amb què traça diagonals en conducció, esquivant rivals com feia quan jugava al Santos. El crac del Barça parteix des de la banda esquerra com a extrem en un dibuix de 4-2-3-1 i, en sincronia amb el lateral -essencialment el madridista Marcelo-, ocupa carrils centrals per ajuntar-se amb Fred i Oscar, els principals homes de l’eix de l’atac brasiler.

És en aquest moviment interior, que s’ha hagut de censurar al Barça per no solapar-se amb Iniesta o Messi, quan Neymar genera tot el seu futbol. Rep d’esquena, es regira, toca de cara. S’aprofita de la feina fosca de Fred o Hulk, que estiren la defensa rival per deixar-li espai a tres quarts de camp, i, conscient del poder d’atracció que té en els rivals, actua de punt d’acceleració.

Tot i que Neymar té llicència per jugar-se-la ell sol, brilla des de l’assistència. Quan el Brasil pot connectar amb ell amb netedat, la canarinha activa múltiples plans letals amb assistències verticals i passades interiors. L’equip es recarrega després d’una sortida de pilota lenta i aparentment bruta, com feta amb desgana i des del caos. A partir de tres quarts de camp, quan la parcel·la ofensiva de l’equip comença a agitar-se al ritme de Neymar, apareixen les cavalcades per la banda fins a la línia de fons de Marcelo o Alves, els moviments de punta pur de Fred o Jo, el talent d’Oscar o la potència de Hulk o Willian.

Neymar, xutador de gairebé tot, no renuncia a ser només una aturada en el camí. També busca fintes i recepcions a l’espai per encarar el porter. Dribla i guanya un metre per xutar amb rosca quan enfila la creueta de l’àrea. Desafia en duel el seu lateral enganxat a la banda. Però serà com a nucli de tot, pel mig, ben rodejat, quan més destacarà en un Mundial que, com Scolari, el vol al centre de totes les mirades.