Remuntada de bogeria i en família

Cornellà de LlobregatUna fuetada a l'escaire. El 4-2 al minut 87, quan tot semblava perdut. La classificació plena d'agonia i de ràbia. I tantes cadires buides que no hi havia amb qui abraçar-se per celebrar que l'Espanyol seguirà viu a la Copa del Rei. Els homes d'Aguirre van poder completar una remuntada vibrant davant l'Alcorcón gràcies a un golàs de Pizzi en l'últim sospir del partit i s'enfrontaran al Reial Madrid als quarts de final. De res van servir els dos gols visitants, més enllà de forçar una reacció apassionada d'un Espanyol que va jugar amb el cor i, en paraules de Tena, "amb vergonya esportiva".

No van començar gens bé les coses per a l'Espanyol. Mentre els pocs aficionats que hi havia a Cornellà-El Prat comptaven caps per calcular quants eren els valents que creien que l'eliminatòria es capgiraria, l'Alcorcón va colpejar a través d'Óscar Plano, que va trepitjar l'àrea i va batre Kiko Casilla amb un xut col·locat per fer un 0-1 que obligava els d'Aguirre a una gesta. A fer tres gols.

S'hi van posar de seguida i al minut 10, Simao, sol al segon pal, va veure caure una pilota i va afusellar el porter madrileny. L'empat del portuguès va trencar el gel que havia glaçat l'afició tot just començar. El 20 periquito, minuts més tard, va buscar el contacte dins l'àrea d'Iribas per provocar un penal que Sergio García va saber transformar amb sang freda. De veure's eliminat al minut 4 l'Espanyol va passar a capgirar el marcador i va ressuscitar en vint minuts per somiar en la remuntada.

L'ambició de l'Espanyol va trencar el partit. L'equip blanc-i-blau va obrir-se i va regalar espais que l'Alcorcón va intentar aprofitar per rematar l'eliminatòria. Tothom sobre la gespa era conscient que un gol visitant trencava el partit. Kiko Casilla va recordar-ho amb una mà miraculosa que va evitar un 2-2 que semblava dramàtic.

La família que omplia Cornellà-El Prat intentava empènyer l'equip, transmetre-li fe. "Es pot", cantaven. Però després de fallar diverses arribades esbojarrades, va arribar el cop de Javito. El dramàtic 2-2 a deu minuts del final.

En lloc d'enfonsar-se en la misèria, l'Espanyol va treure la "vergonya esportiva" i Víctor Álvarez va regirar-se a l'àrea per fer el 3-2 que tornava a deixar la remuntada a tocar. A un gol. A una genialitat. I Pizzi la va trobar, amb una rosca a l'escaire que va fer cridar, com 40.000 espectadors, els 10.120 que van viure una nit èpica.