06/12/2017

Sergio Busquets, una solució central

6 min
Leo Messi i Sergio Busquets fent exercicis d’escalfament al Camp Nou.

BarcelonaEn sala de premsa va afanyar-se a aclarir que només és “una solució més”, però que Ernesto Valverde aprofités la comoditat d’un partit sense exigència de punts com el de dimarts al vespre amb l’Sporting de Portugal per provar Sergio Busquets de central dret ha situat aquesta opció en el primer lloc de la llista d’alternatives ara que el Barça haurà d’acabar l’any sense Samuel Umtiti i Javier Mascherano. Però els retocs generals que ha de fer per encaixar el de Badia en la nova posició poden ser prou argument perquè, arribats a la situació d’emergència, aparegui alguna altra fórmula que eviti apartar Busquets del mig del camp. “Ja ha jugat de central alguna vegada, s’adapta bé i en una situació d’emergència ho podem provar. És una de les solucions que busquem, però no és la primera”, va insistir.

El cap de Valverde bull, aquests dies, buscant un central de circumstàncies, però tampoc és una situació nova per a l’entrenador. A l’Athletic Club, per configuració de plantilla, també va haver de conviure amb la reconversió puntual de futbolistes, amb els casos més recents de Mikel San José o Eneko Bóveda, passats a centrals des del mig del camp i el lateral; i abans, a València, ja havia adaptat Jérémy Mathieu de la banda a l’eix de la defensa.

“Agressius i ràpids”

“Els centrals, li agrada que siguin agressius i que s’anticipin. Vol defenses que empenyin endavant, que ajudin l’equip a pressionar a dalt”, explica l’ex de l’Espanyol Moisés Hurtado. L’exmigcampista va haver de jugar més endarrerit en la seva etapa a l’Olympiacos de Grècia, molt puntualment, però admet que el seu no era un perfil adequat per a les exigències posicionals de Valverde. Els buscava més ràpids, més agressius en el cos a cos, amb més capacitat per córrer enrere.

Aquest és el punt en què la figura de Sergio Busquets podria grinyolar. El futbolista vallesà és més ràpid de cap que de cames i acostuma a patir a camp obert, sense la protecció pròxima d’una línia que el cobreixi per darrere. “Com que vol mantenir la defensa avançada, Valverde necessita defenses ràpids”, subratlla l’ex de l’Athletic Club Carlos Gurpegi. Ell, com Moisés Hurtado, també era de naturalesa migcampista, però els ulls de Marcelo Bielsa el van reconvertir, el 2012, en central, i Valverde va recollir-ne els fruits. “No li agrada que els centrals tirin cap enrere, vol que si han de saltar amb el mitjapunta, ho facin. I vol que, en sortida, entrin fins al mig del camp per dividir la passada”, afegeix el navarrès. És justament aquesta faceta ofensiva, d’iniciar l’acció, el que sí que convenç com a central de Busquets, lúcid com ningú a la plantilla per interpretar la pressió de l’adversari en la primera fase del joc.

“Valverde té una obsessió amb els atacants que queden despenjats”, expliquen des del seu staff a Bilbao. Especialment des de la seva etapa a l’Espanyol, al costat de Tintín Márquez, el tècnic va aprendre a fixar la mirada en els davanters de l’equip adversari que, com qui no vol la cosa, ronden les zones mortes a l’espera que els activin al contraatac, just quan es produeix la pèrdua de pilota. Per això demanava als responsables d’anàlisi de vídeo de l’Athletic que gravessin les accions amb l’enquadrament més obert possible, per veure què passava on, en teoria, no passava res. Perquè no es refia gens dels atacants que simulen que estan desconnectats de la jugada. És sobre ells sobre qui teixeix la teranyina defensiva per no permetre cap contraatac del rival. Per no estar mai desguarnit.

Que les pròximes cites hagin de fer passar el Barça per l’Estadi de la Ceràmica i el Bernabéu, amb un Vila-real i un Madrid que dominen l’art del contracop, mantenen en alerta el tècnic, que des del primer dia ha entès que calia marcar el punt de partida del seu Barça a partir d’estabilitzar una estructura defensiva molt sòlida. Haver encaixat un únic gol en la fase de grups de la Champions i haver deixat la porteria a zero en 8 de 14 jornades a la Lliga avalen la seva intervenció en aquest aspecte.

Dimarts, les proves tàctiques de Valverde van insinuar diverses combinacions que poden ser útils a Castelló o a Madrid. La primera és l’esperada, amb Gerard Piqué i Thomas Vermaelen a l’eix de la defensa, tot i que, en condicions normals, al davant no hi hauria Ivan Rakitic, sinó Sergio Busquets. Si no hi ha cap contratemps amb els dos especialistes, sembla difícil que es desmunti aquest triangle defensiu, perquè trencaria amb la lògica gairebé cruyffista de Valverde. “No sé si surt gaire a compte haver de canviar un jugador de posició on està rendint a un nivell molt alt si després has d’ajustar dues posicions”, deia el tècnic l’abril del 2016, quan l’Athletic necessitava tapar el forat de Laporte amb San José.

Això, de fet, va acabar fent que preferís reconversions de laterals, com la d’Eneko Bóveda, que la temporada passada va jugar gairebé els mateixos partits de central (8) que de lateral dret (9) a la Lliga. Fins i tot Enric Saborit, lateral esquerrà, va tastar l’eix de la defensa. Seria la còpia de l’altra gran opció en el context blaugrana: l’adaptació de Lucas Digne, l’únic dels altres defenses que té experiència en la posició. L’any passat, en aquell cicle de partits amb defensa de tres de Luis Enrique, el francès va tancar amb Mascherano i Piqué contra l’Osasuna a la jornada 34. El seu perfil disciplinat, concentrat i prou agressiu en els duels li reserva un lloc en les travesses per als dies que puguin fer falta cames i que sigui innegociable que Busquets ha de jugar al mig del camp. Perquè dimarts, amb el de Badia al darrere, el Barça va acabar amb una parella de pivots a la contenció, amb Paulinho i Rakitic per darrere de Messi, a qui acompanyaven Denis Suárez i André Gomes als costats. El 4-2-3-1 podria ser un altre recurs d’emergència per als dies de supervivència sense Umtiti ni Mascherano, com ho podria ser una sacsejada més radical de l’esquema i tancar amb línia de tres. Són opcions. Solucions. L’única segura és que, més endavant o més enrere, hi haurà Busquets.

Les opcions de Valverde

Sergio Busquets com a central dret

L’Sporting de Portugal va permetre provar com seria la defensa del Barça si en el lloc de Gerard Piqué hi hagués Sergio Busquets. Era un context de partit per explotar les virtuts del futbolista de Badia del Vallès en la sortida de pilota, aportant clarividència i agilitat a la primera fase del joc blaugrana. Amb Ivan Rakitic fent la seva feina al mig del camp, va ser una fórmula que va encaixar bé. S’assembla al que ja va viure Ernesto Valverde a Bilbao amb Mikel San José o Carlos Gurpegi.

Lucas Digne, l’altre amb experiència

En el duel de la Lliga de Campions contra els portuguesos no es va poder veure aquesta possibilitat, però és l’altra combinació defensiva que aparentment exigiria menys rodatge als seus protagonistes. El futbolista francès ha tastat l’eix de la defensa en l’etapa de Luis Enrique amb línia de tres, tot i que en un context de poca exigència. Seria un recurs més dinàmic que no pas Sergio Busquets, però amb menys jerarquia en accions aèries i maniobres complexes en zones interiors.

Busquets fa de central dret i Paulinho se situa al costat de Rakitic, amb Denis i André oberts a l'alçada de Messi

Configurar un doble pivot al mig del camp

Lligat a l’opció d’ubicar Sergio Busquets com a central dret, contra l’Sporting de Portugal es va veure un Barça que, en els minuts finals del partit, es protegia d’una manera diferent amb Ivan Rakitic i el brasiler Paulinho Becerra al doble pivot al mig del camp. La parella de migcampistes permetria tapar millor la parcel·la prèvia als defenses centrals i resoldria la possible falta de velocitat de Sergio Busquets en determinades accions a camp obert, garantint així una ajuda als carrils exteriors.

Tancar la defensa amb una línia de tres

Va sonar a broma, però, en la prèvia de l’últim partit europeu contra els portuguesos, Ernesto Valverde va deixar caure que, per resoldre el problema de centrals, podria fins i tot prescindir-ne. El tast del 3-5-2 va sortir malament a l’estiu a la Supercopa, quan l’equip encara estava en ple rodatge i en un entorn de necessitat de remuntada. No sembla probable que es canviï l’esquema ara, perquè l’equip ja troba mecanismes similars amb una estructura que fa que se senti més segur.

stats