25/01/2013

Sobreviure a l'allau fins a escalfar la maquinària

3 min

En la primera acció de joc, Andrés Iniesta va relliscar, va mirar-se les botes i va ordenar a la banqueta que li portessin un altre parell. Els seus primers minuts van ser incòmodes. Insegurs. Distrets. Li va costar entrar al partit i l'equip ho va acabar pagant minuts més tard. L'arrencada del Barça a la Rosaleda -gol de Pedro inclòs- va ser plàcida, però només va ser un miratge. Només una aparent sensació de control sobre una gespa relliscosa. Els blaugranes van apostar per un rigorós joc posicional, gestió segura de la possessió i dèbils moviments de ruptura. Molta pilota però poques ocasions. El Màlaga, relativament passiu, esperava una errada per activar-se.

L'equip de Pellegrini va sortir amb un 4-4-2 molt atrevit i agressiu, un dibuix que li va permetre portar a la pràctica la seva idea per sorprendre el Barça: sortida directa en transició amb el gegant Santa Cruz i el mòbil Joaquín, moltes ajudes tant en el desplegament com en el replegament i molta amplitud i profunditat. Camacho i Iturra, intensíssims, s'encarregaven d'ajudar els centrals (Weligton i Demichelis) en la defensa del joc interior blaugrana, alliberant-los d'haver de sortir a frenar Messi per dins. Els homes de banda, Duda i Seba, van exhibir la seva disciplina per ajudar a tancar i arribar àgilment a l'atac. De fet, en molts moments del partit van ser els andalusos els que van marcar el ritme de joc per les bandes, i van incomodar molt els laterals del Barça. De cada aventura ofensiva d'Alves i Jordi Alba ells n'inventaven un possible contraatac. No és res nou per al Barça, que s'hi troba amb cada rival que vol construir el seu contracop sobre la banda buida blaugrana. Però si al Màlaga li va funcionar va ser per la qualitat dels seus dos puntes, capaços d'aturar els atacs fins a rebre les ajudes dels companys. El talent malagueny, liderat per un Joaquín pletòric, va deixar el Barça en un incòmode un contra un en defensa que el deixava sense marge d'error.

El Màlaga va tenir molta presència al camp del Barça, especialment en la primera meitat. Els blaugranes, incòmodes i amb problemes per combinar, van sobreviure a base de conduccions i passades verticals. Jordi Alba, aprofitant la poca amplitud d'Iniesta, va intentar alguna carrera desesperada per la banda esquerra per superar la pressió alta andalusa. Pinto, sense opcions lliures en curt i amb el record fresc de l'errada amb Thiago i Iturra del partit d'anada al Camp Nou, va patir per sortir jugant des de la porteria i va optar pel desplaçament llarg en més d'una ocasió.

La millora del Barça després del descans va coincidir amb la millora d'Iniesta, ja amb les botes adequades d'inici. L'ímpetu del Màlaga es va aturar en sec. Més pausat amb la pilota, rebent més amunt i amb Messi allargant el camp per moure's més a prop de la zona de gol, el Barça va poder imposar el seu ritme de joc. Lluny del vertigen del principi. Lluny del descontrol que sovint el perjudica. Van aparèixer el Xavi de l'ordre i l'Iniesta del desordre. Busquets va deixar d'anar desbordat. Van destapar-se el Cesc que pivota en vertical, el Pedro que trenca a l'espai i el Messi que calcula, que intueix i que explota en un segon. Fins i tot l'Alves de les centrades i el Piqué rematador. Va tornar, en definitiva, el Barça que esclafa els millors rivals amb una insultant facilitat.

stats