BARÇA

Thiago i la paciència del talent al mig del camp

El protagonisme del jove de 22 anys és semblant al de Xavi i Iniesta a la seva mateixa edat

Thiago Alcántara no és Xavi Hernández però, en part, ho és. Als seus 22 anys, el jove migcampista del Barça viu una situació semblant a la que va experimentar el de Terrassa fa més de quinze temporades, quan començava a treure el cap pel primer equip entre rum-rums del Camp Nou, dubtes sobre la seva qualitat i a l'ombra d'un capità, Pep Guardiola, que havia estat dirigint el futbol blaugrana de més èxit fins al moment en la història de l'entitat.

Una clàusula indirecta del contracte que rebaixa la seva clàusula de rescissió fins a uns assequibles 18 milions d'euros ha obert a Thiago les portes a una sortida del club que s'està valorant seriosament. Aixecar el cap i veure's per darrere de Xavi, Iniesta i Cesc i analitzar el protagonisme que ha tingut aquesta temporada el desanimen de cara al futur, malgrat les paraules de confiança que li transmeten els tècnics. Les temptacions d'altres clubs -sobretot d'Anglaterra, on li prometen lideratge de present- acaben d'embolicar la troca i precipiten les ganes de triomfar del migcampista, a qui ahir defensaven els seus companys.

Alves l'entén i Xavi l'elogia

En un acte publicitari, Dani Alves es mostrava comprensiu: "Thiago vol jugar, vol ser algú en el món del futbol. És un dels jugadors més professionals, treballa i sap que el cap de setmana pot jugar o no, i això és molt complicat d'acceptar", va comentar el lateral. Un discurs semblant va pronunciar al matí Xavi Hernández durant l'entrega de la tercera edició del premi al joc net de l'Agrupació Barça Jugadors. "Ha de tenir paciència. Està destinat a triomfar i a ser un jugador molt important al Barça", va augurar. I, venint de Xavi, això sona a garantia. Perquè la seva opinió no és una qualsevol. Ell no només és una veu autoritzada com a veterà del vestidor, sinó que sap millor que ningú que és difícil resistir les comparacions del Camp Nou i envoltar de paciència l'immens talent que només pots anar demostrant amb comptagotes.

"Quan començava sabia que hi havia una persona al davant meu com era el Pep, i no podia jugar gaire. Havia pujat al primer equip amb 17 o 18 anys i no tenia els minuts que volia. Vaig pensar a marxar molts cops perquè aquestes comparacions amb ell m'ho van fer passar molt malament", va confessar a l'Informe Robinson de Canal+ fa uns anys.

L'últim any de Pep

Però el problema de Thiago Alcántara no és Xavi, sinó l'any passat. L'última temporada de Pep Guardiola. El curs 2011/12, enmig del debat de si era necessari fitxar Cesc Fàbregas o no tenint-lo a ell pujant fort des del planter, va servir per consolidar-lo com a futbolista del primer equip. Thiago va jugar 2.948 minuts i va participar en 45 partits, força més que aquesta temporada, quan s'ha hagut de conformar amb 1.781 minuts i 34 partits. És a dir, ha tingut un 40% menys de presència tot i ser, a priori, un any més madur.

De fet, aquest és un dels arguments que més el perjudica quan s'analitza el seu pes dins l'equip, quan es juga a imaginar el Barça del futur, comandat pel seu estil irreverent i imprevisible, desacomplexat i desequilibrant. Les estadístiques, però, suavitzen les crítiques de l'afició barcelonista, que li retreu pèrdues de pilota i barroquisme en la passada. La precisió de Thiago amb pilota en Lliga ha sigut del 92%, lleugerament menys que la de Xavi (95%) però més que la d'Iniesta (90%). Tot i així, ha sigut el sisè migcampista -l'últim- en les alineacions i només ha completat 11 dels 34 partits disputats. Ha començat 15 partits a la banqueta i ha sigut substituït en 8 de les 19 ocasions en què ha sigut titular. Però té 22 anys. I competint contra qui ho fa al mig del camp del Barça, és el que li toca, defensen des del club.

La casualitat de Xavi

El cert és que el protagonisme de Thiago ara és semblant al que tenien Xavi i Iniesta amb la seva mateixa edat. Quan tenia 21 anys, el de Terrassa -que va ignorar els cants de sirena del Milan- va veure marxar Pep Guardiola al Brescia l'estiu del 2001 i això el va catapultar. La seva participació a l'equip es va duplicar. Després de jugar una mitjana de 2.000 minuts en les seves tres primeres temporades al primer equip -en què va conviure amb el de Santpedor-, Xavi va creuar la frontera dels 4.000 minuts per no tornar a baixar mai d'aquesta xifra (excepte en l'any de la seva lesió al genoll). El vallesà tenia tot just 22 anys al final de la campanya que el consolidava a l'elit. Com Thiago.

Si Guardiola no hagués decidit abandonar el Barça just quan ho va fer, i si Xavi no hagués fet cas a la seva mare, que li deia que fos pacient i no marxés a Itàlia, la història de Xavi al Barça hauria sigut ben diferent. El dilema que té Thiago ara és si pot acostar-se a la barrera dels 4.000 minuts sense que Xavi hagi de fer les maletes. La cura del soli de l'egarenc, sempre entre cotons, ja li ha rebaixat la seva omnipresència a l'equip, amb 700 minuts i 14 partits menys aquesta temporada. Aquesta és l'esperança de Thiago, la sortida pacient.

El ritme prudent d'Iniesta

El mirall que li mostren des del club és el d'Andrés Iniesta, que va haver d'esperar als 23 anys per començar a sentir-se protagonista. I no fa tant, el 2007. Iniesta va passar els 19-20 anys amb menys de 1.000 minuts (com Thiago el curs 2010/11) i els seus 20-21, amb algunes estonetes més però encara per sota dels 2.000 minuts, com ara Thiago. L'evolució va ser encara més lenta amb Puyol, que va fer el salt amb 23-24 anys.

La diferència entre Thiago i els exemples de Xavi i Iniesta és que la dinàmica és irregular. Que després de dos anys de créixer (especialment l'any passat, triplicant participació), sembla haver fet un pas enrere. Això és el que preocupa el seu entorn. I el que l'impacienta. I, alhora, és l'últim pas per madurar.