Toc i físic: un dilema de semifinals a Munic

BarcelonaSi s’escriu un guió, no surt tan rodó: les semifinals de la Champions enxampen el Barça en el tram més solvent de tota la temporada, després d’un mes de golejades i porteries a zero, mentre que al Bayern li arriben immers en el pitjor sotrac de l’any. Fa dues setmanes va perdre les semifinals de Copa contra el Wolfsburg per un contundent 0-4 i ha encadenat dos empats que l’han distanciat de la lluita per la Bundesliga. “És el partit que tots estàvem esperant”, reconeixia el tècnic Lluís Cortés, a punt per jugar les que seran les segones semifinals de la història del Barça. El FC Bayern Campus, amb capacitat per a 2.500 espectadors, serà l’escenari d’un partit d’anada (18 h, Movistar Vamos) que es presenta trepidant. Sobretot perquè les dues plantilles segueixen tan verges de finals europees que aquest diumenge viuran una oportunitat única de fer història.

Per mirar d’assolir la fita, el Barça recupera a la convocatòria Asisat Oshoala, que va viatjar a Munic tot i que encara no té l’alta mèdica. El retorn de la nigeriana, que va ajudar a destapar el bloqueig golejador que patien les davanteres de l’equip, seria una solució física als possibles entrebancs defensius que es pugui trobar el Barça en aquest primer enfrontament de l’eliminatòria, en què s’espera un Bayern especialment agressiu i incòmode. “Miraran de no deixar-nos fer el nostre joc”, advertia Cortés. I les bavareses tenen clar el manual blaugrana. “El Barça juga un futbol absolutament dominador. Sempre té una quota de possessió molt alta, t’ataca amb moltes jugadores i te’n situa tantes a camp contrari que et pot fer una pressió molt forta. Això és el que també voldran fer a Munic”, analitzava l’entrenador bavarès Thomas Wörle, que fa gairebé una dècada que ocupa la banqueta del Bayern. De fet, sota la seva direcció, el Bayern va reeditar l’any 2014-15 un títol de Bundesliga que només havia aixecat als anys 70. Hi va tornar l’any següent, després d’haver anat retallant, temporada rere temporada, distància amb els gegants alemanys (Wolfsburg, Frankfurt i Turbine Potsdam) que dominaven els trofeus.

“Feia entrenaments molt llargs”

Wörle, que va assumir el càrrec quan només tenia 28 anys i que va arribar a entrenar la seva germana, Tanja, que era a les primeres plantilles bavareses -es va retirar l’any 2012-és la cara visible del projecte renovat del Bayern, que busca la fórmula per acostar-se al totpoderós Lió a la Champions. Econòmicament, però, el pressupost està lluny dels milions francesos, amb prop d’un milió i mig de despesa en la secció, i futbolísticament viu un procés de confusió, entre el futbol que admira i el que tradicionalment s’ha jugat a Alemanya. Martí Perarnau, que va seguir de prop el procés d’adaptació de Pep Guardiola al club i que coneix des de fa anys el futbol femení, adverteix que el club no troba continuïtat en el perfil de futbolistes que incorpora. Així, per exemple, va buscar més creativitat ofensiva amb els fitxatges de Vero Boquete i Mana Iwabuchi l’any 2015, però la jugadora gallega mai va poder frenar les envestides alemanyes, una essència sempre latent al vestidor.

Aquesta lluita d’idees també la va patir durant dues temporades la migcampista dels Estats Units Claire Falknor, que actualment juga al Logronyo de la Lliga Iberdrola. “Era una plantilla molt tècnica i molt física. Fins i tot a mi em sorprenia”, explica Falknor, una migcampista de perfil més europeu que no pas nord-americana, per la seva manera de jugar. “Feien entrenaments molt llargs, de més de dues hores, amb moltes tasques d’espais reduïts i amb normes per jugar a un o dos tocs. Fèiem molta estona de xerrada i vídeo. A l’entrenador li agraden molt els detalls, que el pla sigui precís, exacte. I sempre busca molta intensitat, molta exigència, parla molt durant el partit”, explica. “Però després, en els partits, la diferència la feia el físic. El joc a Alemanya és molt directe”.

L’experiència de Falknor, que s’ha enfrontat al Barça ja en dues ocasions i que reconeix que a la Lliga Iberdrola “gairebé tots els equips busquen la pilota”, ajuda a imaginar un partit en què el Bayern assumirà un rol reactiu. “El Barça és el mestre de l’estil de possessió. Com que elles saben que el Barça no està còmode en el xoc i en accions de contacte, buscaran un partit de molts duels”. El repte per al Barça és imposar la superioritat tècnica, tàctica i, segurament, d’autoestima.