Tornar a atacar des de l'alegria per no donar poder al Madrid

BarcelonaAra que el Barça transita per un incert estat anímic i físic, i el Madrid sembla que ha recuperat aquella capacitat única d'aixafar el rival amb atacs en tromba (contra el Manchester United i al segon temps de Riazor), és el moment de recuperar el pla que Tito Vilanova havia dissenyat a l'estiu per al seu nou Barça: un equip ample i profund, de toc més directe, de futbol menys barroc en zones delicades, d'atacs àgils i alegres. El moment de forma de Pedro, Alexis, Villa i Tello condiciona l'alineació d'avui i, de retruc, la intenció de joc d'un Barça ple de dilemes.

La posició d'Iniesta

On fer jugar el manxec és decisiu per triar l'altra peça de l'onze

Que Iniesta surti de fals extrem altera l'essència del joc de bandes del Barça i, també, el seu triangle interior. L'aportació de Cesc -que ocupa el seu lloc al mig- és més directa, més vertical (especialment interessant si pot connectar amb Messi prop de l'àrea) i obliga Jordi Alba a ocupar-se de tot el carril esquerre. Aquestes curses laterals, però, sempre pateixen una lleugera censura contra el Reial Madrid, per por als seus contraatacs, i acaben deixant la banda desocupada i sense profunditat quan hi ha Iniesta. En canvi, apostar pel manxec com a interior, prioritzant la seva química amb Xavi, podria deixar Cesc a la banqueta i donar opcions a Villa (o fins i tot Tello) de sortir d'inici com a extrem.

Alves i Xavi, termòmetres

L'omnipresència del lateral i la visió del migcampista seran claus

Quan el Barça troba en Alves una aparició sorpresa en atac, tot rutlla millor. L'equip troba sentit als moviments dels extrems, té profunditat, tanca el rival a la seva àrea però l'amenaça constantment. La intimidació de Cristiano, però, aconsegueix limitar-li l'aportació ofensiva i deixa una versió d'Alves a mig camí entre l'extrem i el lateral que perjudica el joc col·lectiu. La mobilitat del brasiler, ara complementada per l'esquerra amb l'incisiu Jordi Alba, és bàsica per a Xavi, que necessita el seu oxigen quan li tapen els passadissos interiors com s'espera que faci el Madrid. Mourinho ha aconseguit que el migcampista de Terrassa brilli poc en els últims clàssics i es perdi en un anar i venir boig, però el Barça necessita la versió més ordenada, més pràctica i més preventiva de Xavi. El Barça ha de provocar que el joc no només el trobi per defensar amb la possessió, sinó també per atacar amb pilota.

Estirar els centrals

Amb diagonals a l'espai o amb un punta fix, cal provocar la defensa

La remuntada contra el Sevilla, amb Villa de 9 , ha rescatat la idea de situar algú entre centrals contra el Madrid (com s'ha fet en altres clàssics amb Alexis), per alliberar Messi de la pressió blanca. L'asturià permet, a més, combinar l'aposta amb un atac amb dos extrems. Sigui com sigui, serà essencial que el Barça busqui desmarcatges en ruptura per rebre a l'espai si la línia madridista està molt avançada, o per allunyar els centrals dels seus pivots i deixar aire als interiors. En l'últim clàssic de Copa, el Barça va trigar a provocar el replegament blanc (perquè no assistia als bons moviments d'Alves, Cesc o Pedro) i va tendir a jugar en curt i d'esquena a l'atac, com volia Mourinho. La capacitat d'Alexis d'arrossegar adversaris també pot ser un bon argument.

Trampes en la sortida

S'espera una pressió intermitent del Madrid per provocar errades

Els millors resultats del Madrid han vingut quan Mourinho ha incomodat la sortida del Barça des del porter. Que Pinto i els centrals se sentin asfixiats prop de l'àrea és essencial per embrutar l'inici ofensiu del Barça i provocar pèrdues que són mig gol blanc. Mourinho, però, ordenarà moments d'aparent descans dels seus homes per provocar conduccions de màxim risc dels centrals del Barça. Per evitar el perill serà clau la mobilitat dels jugadors allunyats de la pilota, que hauran d'oferir una bona opció llarga. Pinto també haurà d'estar precís en el seu desplaçament als laterals, una escapatòria habitual del Barça quan el rival el pressiona a dalt.

L'un contra un

Mou despenjarà el seu punta i l'associarà amb Özil o Ronaldo

Roura criticava les vigilàncies defensives del seu equip contra el Sevilla, que van costar-li un gol i diversos ensurts. Un segon de desconcentració contra els blancs, avui, pot ser dramàtic. Mourinho, com sempre, alliberarà el seu davanter (Benzema o Higuaín) quan el Barça ataqui i activarà Özil i Cristiano perquè preparin la transició defensa-atac de seguida que es recuperi la pilota. La sort del Barça passarà per l'encert de Pinto en l'un contra un.