ESPANYOL

Tres decisions claus per completar una volta d'Europa League

Aguirre fa ajustos tàctics que catapulten l'equip en 19 jornades

Granada, fa gairebé mig any, va veure arrencar el nou Espanyol de Javier Aguirre. Un treballat empat sense gols va ser la primera tireta que el tècnic va posar a la ferida oberta d'un equip enfonsat i gris amb només 9 punts al caseller. 19 jornades més tard els blanc-i-blaus treuen pit dels actuals 43 punts, en una ratxa impecable que encamina l'equip a l'Europa League. De fet, en una classificació en què comptés només el tram de competició amb Aguirre a la banqueta periquita, l'Espanyol seria cinquè amb 34 punts, empatat amb l'Atlètic de Madrid. El líder seria el Barça (47), seguit del Madrid (45), la Reial Societat (38) i el València (35). Aguirre, orgullós de la dinàmica però prevenint l'eufòria de l'entorn, confia a "aprofitar la sinergia" que ha creat amb tres grans decisions.

En mans dels veterans

La primera la va prendre en arribar: donant pes als futbolistes veterans a qui Mauricio Pochettino no havia sabut gestionar en 13 jornades. Capdevila, Colotto i Simão van passar de suplents a ser part de la columna vertebral de l'equip. Amb Aguirre, el lateral, víctima de la mala ratxa inicial, va recuperar la titularitat que Pochettino li havia pres a la cinquena jornada; el central, que només havia jugat quatre partits de Lliga i un de Copa, és ara indiscutible a l'eix de la defensa i avui es perdrà el primer partit per acumulació de grogues, i l'extrem portuguès, tot i que sense brillar, ha trobat per fi el seu lloc. La precisió de les seves centrades ha permès a Aguirre treure petroli de les accions a pilota aturada per fer de l'estratègia un dels detalls més cuidats del nou Espanyol, un equip consistent i ordenat en defensa. Des del primer dia, ser segurs al darrere és una exigència per a Aguirre.

L'altra gran acció tàctica del mexicà va ser crear el millor context ofensiu per fer brillar els futbolistes de més talent de la plantilla. Sergio García, arraconat a la banda amb Pochettino en favor de Longo o Rui Fonte, va situar-se en punta, on la connexió amb Verdú està sent letal. L'olfacte golejador de Stuani i la potència de Wakaso s'aprofiten en banda i a la contra, un patró més realista per a aquest Espanyol.