Treure’s l’etiqueta dels pitjors Jocs

BarcelonaFalta un dia perquè arrenquin els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, que seran inaugurats la matinada de divendres a dissabte a partir de les 00.15 h, i pràcticament no es parla de quin esportista marcarà un punt i a part en aquesta edició del 2016, de quin atleta posarà el llistó tan alt que calguin dècades per superar un rècord -ja sigui al cronòmetre o al palmarès de medalles- o de quin país elevarà a la immortalitat el seu nou heroi o heroïna.

Els Jocs Olímpics que s’inicien al Brasil, els primers que se celebren a Sud-amèrica, han estat marcats, de moment, molt més per les polèmiques extraesportives que per l’agenda estrictament de l’esdeveniment. I tot plegat ha provocat que la ciutat de Rio carregui ja amb la incòmoda etiqueta d’estar a punt d’acollir els pitjors Jocs de la història. Si més no, la prèvia -caòtica, dispersa, poc esportiva- no augura la millor cita olímpica imaginable.

El repte que assumeix ara el Brasil és dissimular que aquests mesos previs han estat lluny del somni olímpic més universal i accelerar el procés de maquillatge del país per convertir els pròxims 15 dies en els millors per a milers d’esportistes. O, com a mínim, que els atletes no guardin el seu pas per Rio com un record amarg després de més de quatre anys de preparació. A favor d’aquests Jocs hi ha les expectatives, que són tan baixes després de setmanes parlant del Zika, el dopatge rus o el caos organitzatiu que només poden millorar.

El virus del Zika

L’epidèmia no va posar en perill els Jocs però va desviar-ne l’atenció

Al febrer, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir “d’emergència global de salut pública” la situació que afectava el Brasil amb el Zika, el virus que transmeten els mosquits Aedes i que havia infectat més d’un milió i mig de persones al país sud-americà. Es va entrar en pànic. El Comitè Olímpic Internacional no va obrir en cap moment el debat per canviar la seu o retirar a Rio de Janeiro l’honor d’acollir uns Jocs Olímpics, però la cita va quedar esquitxada per la por al contagi dels esportistes. Pau Gasol va elevar el to en l’últim trimestre i es va erigir en la veu més crítica d’entre les estrelles olímpiques demanant més informació per afrontar una epidèmia responsable de malformacions neuronals en nadons. La preocupació es va estendre amb les renúncies del tenista Milos Raonic o els golfistes Rory McIlroy i Dustin Johnson, entre d’altres.

Però les institucions van intentar mantenir la calma i van manifestar del dret i del revés que, seguint la guia dels consells sanitaris, se’n podrien prevenir els riscos i minimitzar-los. Les mesures passaven per utilitzar un repel·lent especial amb molta freqüència, vestir-se amb roba de colors clars i màniga llarga i fer servir preservatiu. La població brasilera, en paral·lel, sempre ha exhibit una actitud tranquil·la i fins i tot ha presumit d’eslògan al metro: “Un simple mosquit no pot guanyar un país”.

Inestabilitat política al Brasil

Al país sud-americà hi ha dos presidents: Temer i Rousseff

Sempre hi ha hagut temes que ha preocupat més el COI, però la difícil situació política del Brasil tampoc ha ajudat a calmar els ànims en la prèvia dels Jocs. El país té dos presidents: Michel Temer, mandatari interí des del 12 de maig, i Dilma Rousseff, suspesa de les seves funcions però encara amb algun privilegi presidencial fins que el procés d’ impeachment l’acabi desplaçant de l’esfera política.

El context tensiona el desig de neutralitat de l’organisme olímpic, que voldria estalviar-se qualsevol incomoditat durant les cerimònies més importants. El problema polític no ha afectat només la imatge internacional, sinó que ha derivat en un caos de lideratge que ha desestabilitzat el projecte olímpic. Rousseff es considera “la mare” dels Jocs de Rio, però Temer ha entès que els Jocs poden ser el millor aparador per guanyar popularitat exterior.

Rio, en fallida econòmica

La dualitat en el poder també afecta el govern de la ciutat

La duplicitat en el càrrec no és només cosa del Brasil, perquè Rio de Janeiro també té dos governadors: l’electe Luiz Fernando Pezão, que s’està recuperant d’un càncer limfàtic, i l’interí Francisco Dornelles. El vicepresident va decretar l’estat de calamitat pública només assumir el càrrec, a mitjan de juny, i va fer saltar totes les alarmes sobre l’estat real de les finances de l’estat, actualment arruïnat.

L’anunci no deixava de ser un gest estratègic per poder prendre mesures extraordinàries i assumir el sobrecost dels Jocs, que conviuen amb una situació de recessió econòmica al Brasil. El circ polític el completa l’inici de la campanya electoral per a les municipals del 2 d’octubre, que coincidirà amb els Jocs i que no té un candidat clar per substituir l’actual alcalde, Eduardo Paes.

Caos organitzatiu

S’han modificat gairebé totes les obres i s’ha fallat en el pla promès

Dels Jocs projectats el 2009 a la realitat actual hi ha moltes diferències. Nou de les deu grans obres previstes en la candidatura olímpica de Rio de Janeiro han sigut modificades perquè estiguessin acabades a temps o dins del pressupost previst. Continua sent una incògnita la xifra del cost total dels Jocs, que han assumit un sobrecost que fa pujar la despesa per sobre dels 11.000 milions d’euros.

A més dels estadis, tampoc s’ha complert la promesa de reduir en un 80% els residus i les escombraries de la badia de Guanabara i la platja de Copacabana, on es disputaran les modalitats de vela, rem o triatló. “Vas navegant i vas veient plàstics i tot tipus de coses flotant. Fa molta angúnia”, va comentar a l’ARA la Sara López (vela 470). Tampoc s’han completat les obres de transport promeses, que han costat 21 vegades més del previst. La línia 4 del metro estarà tancada als ciutadans fins al 19 de setembre, mentre que només s’han acabat 32 de les 42 estacions de tramvia que s’havien promès.

A més, l’estrena de la Vila Olímpica va ser polèmica. La delegació australiana va ser la primera a queixar-se de problemes hidràulics, elèctrics i amb el gas, a més de la brutícia de les instal·lacions. A més, la premsa local va parlar de robatoris en què els lladres s’haurien endut miralls, llums, aixetes, mànecs de les portes i fins i tot les tapes dels vàters. Alguns països van preferir allotjar-se en hotels, i d’altres van pagar un servei extra de neteja. L’organització va haver d’improvisar un servei addicional per posar-ho tot a punt abans de l’arribada del gruix principal d’atletes.

Cop a Rússia per dopatge

Un centenar d’esportistes, sobretot atletes, quedaran fora dels Jocs

Només una atleta russa, la saltadora de longitud Dària Klíxina -que viu i s’entrena als Estats Units-, participarà als Jocs de Rio. I ho farà sota la bandera olímpica, amb neutralitat, mentre que la resta dels seus compatriotes en quedaran fora per culpa de la sanció que la IAAF, l’Associació Internacional d’Atletisme, va imposar a la Federació Russa d’Atletisme per dopatge. Un informe de l’Agència Mundial contra el Dopatge va alertar l’organisme de les pràctiques sistemàtiques del país, al qual acusava d’una estratègia d’estat per afavorir el dopatge. Les reaccions, en forma de pressió política del president rus Vladímir Putin, no van tenir conseqüències i tant el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport com el COI van ratificar l’exclusió de l’atletisme rus dels Jocs. A més, es va forçar totes les federacions internacionals a revisar la situació de cadascun dels representants russos que havien de participar a Rio, per donar-los el vist-i-plau o deixar-los, també, al marge dels Jocs. A més dels 67 atletes, no seran olímpics 6 ciclistes, 22 remers, 7 nedadors, 5 piragüistes i 2 halterofilistes.

Grans absències

El Zika, el dopatge i alguna lesió deixen fora algunes estrelles

La necessitat de recuperar-se bé d’una lesió al genoll que arrossega des de fa mesos deixarà Roger Federer fora dels Jocs. La baixa del tenista suís se suma a l’absència de Milos Raonic, el primer que va decidir renunciar a la cita olímpica pel virus del Zika. La preocupació per l’epidèmia també ha provocat la renúncia de molts golfistes, com Rory McIlroy, Jordan Spieth, Dustin Johnson, Jason Day o Lee-Anne Pace. L’estrena del golf, de fet, ja fa mesos que arrossega l’impacte de la baixa de Tiger Woods, lesionat de l’esquena. Les ganes de fer net físicament o mentalment també han animat Stephen Curry i LeBron James a renunciar als Jocs, juntament amb Marc Gasol, que encara no s’ha recuperat de la greu lesió al turmell que pateix des del desembre. La mala sort es va carregar les il·lusions d’un dels candidats a medalla, el triatleta gallec Javier Gómez Noya, que es va lesionar en un entrenament.

Per raons no voluntàries, hi ha un altre grup d’esportistes que marcarà les absències de la cita al Brasil. La saltadora de perxa Ielena Issinbàieva és una de les cares més conegudes que no es veuran a la pista de l’estadi olímpic, afectada pel cas de dopatge que ha apartat tot l’atletisme rus de Rio. Per dopatge, però previ a l’escàndol, tampoc hi serà la també russa Maria Xaràpova, en tenis. Una altra baixa sonada és la de l’atleta etíop Kenenisa Bekele, descartat per la Federació d’Atletisme del seu país de la llista de maratonians.