PRIMERA DIVISIÓ

Víctor Ruiz: "Em sap greu no haver fet un any sencer a l'Espanyol"

El jove central Víctor Ruiz, sorgit del planter de l'Espanyol, tornarà a Cornellà-El Prat avui amb la samarreta del València.

El València és a dos punts de la Champions, després d'un inici regular. I esteu en ratxa.

No vam començar bé però l'arribada del mister ens ha afavorit. Ara estem lluitant amb dos o tres equips per classificar-nos per jugar la Lliga de Campions, que és el nostre objectiu. No serà gens fàcil, però tenim plantilla per aconseguir-ho. La intenció ara és continuar amb la dinàmica d'aquests últims partits. Si jugues bé, millor, però interessen els punts i seguir sumant. Al final del campionat, l'únic que serveix és guanyar sigui com sigui, i més si vols ficar-te a Europa.

L'Espanyol té aspiracions de classificar-s'hi. ¿Li veus opcions?

Per la inèrcia de resultats que porta, sí que té possibilitats. Però els jugadors i l'afició han de veure de quina situació estan a punt de sortir. Fa uns mesos no s'haurien imaginat que estarien tan tranquils lluny del descens. Pel que parlo amb ells, sé que estan contents i còmodes amb el nou entrenador. Tot el que sigui pensar ara en fites més ambicioses que la permanència és fantàstic, però si acaben on són ara poden estar satisfets.

Ningú ha guanyat encara a Cornellà-El Prat des que hi ha Aguirre. Com viuràs aquest retorn?

L'any passat em vaig quedar a la banqueta i ara fa poc que he sortit d'una lesió. Avui espero poder ser a Cornellà, perquè sempre és bonic enfrontar-te al teu exequip. De fet, més que un exequip, l'Espanyol és la meva segona casa. Hi he estat molts anys en les categories inferiors i li tinc una estima molt especial.

El teu pas pel primer equip va ser molt fugaç. Massa?

Va ser una temporada agrupada en dues: poc més d'una segona volta del curs 2009/10 i la primera completa de la següent, la 2010/11. Va anar tot molt ràpid perquè al gener ja vaig haver de marxar. L'afició va tenir poc temps de conèixer-me...

Però que marxessis va fer mal.

Sí, és veritat. El que em transmetia la gent del carrer era que no els havia agradat que marxés, perquè era una pèrdua a mitja temporada que era difícil de suplir. El club necessitava fer una venda i va sorgir la meva. Ja està. No em penedeixo d'haver anat al Nàpols i de jugar ara al València. Jo vaig intentar acomiadar-me de la millor manera possible de tothom, perquè crec que és positiu per a tots acabar bé.

Et planteges tornar?

No ho sé. Al València hi estic bé, sóc molt jove i no vull pensar gaire en el meu futur, ni en on em vull retirar. Però, com deia abans, sí que és cert que tinc la sensació que vaig estar-me poc temps al primer equip de l'Espanyol, que no vaig fer una temporada completa. M'agradaria tornar-hi perquè tinc molta estima al club, sóc d'allà i no hi ha res millor que jugar a casa teva. Però ja es veurà per on em porta el futbol.