LLIGA
El Vila-real tira de pragmatisme per tombar un tou Espanyol
3 min. Cornellà de Llobregat
Segueix acumulant arguments per fer forta la seva candidatura a jugar a Europa l’any que ve. Ahir, amb un partit intel·ligent i sobri, el Vila-real va endur-se els tres punts de Cornellà-El Prat després d’una treballada victòria per 1-2 davant un Espanyol voluntariós però amb poca pólvora. Els blanc-i-blaus, per l’estratègia visitant, van haver d’assumir el pes del partit i això els va condemnar a una dinàmica que els va despullar al contraatac, sobretot al segon temps. El triomf castellonenc hauria pogut ser més ampli i tranquil si la punteria dels de Marcelino hagués sigut més afinada en els moments decisius. Però les ocasions fallades en la mitja hora central i l’1-2 de Jhon Córdoba a falta d’un quart d’hora els va empènyer a un final ple de nervis i tensió. Moreno en l’estratègia i Sergio García van fregar el 2-2 però Asenjo va saber-se protegir per salvar el triomf.
Inici igualat
Va costar que el partit s’obrís. Els primers minuts van ser una lluita per imposar dues propostes que buscaven l’atac sense descompondre les defenses. El Vila-real va assumir un punt més de passivitat, deixant que fos l’Espanyol, com a local, qui arrisqués més. Aguirre va donar volada a Fuentes per la banda esquerra, carril que abandonava Simão, que s’afegia al mig, on ja hi havia Abraham i Víctor Sánchez per enllaçar amb la punta d’atac. Però els periquitos no van acabar de trobar el dinamisme que volien i només l’empenta de Stuani en el joc aeri per la dreta i les aventures solitàries de Sergio García generaven algun perill. Però ocasions clares, cap.
El Vila-real tampoc havia creat pràcticament res, més enllà d’un xut desviat de Nauhel, quan Moi Gómez va desfer l’empat al minut 37, en rematar una centrada tancada del jove extrem groguet. L’equip de Marcelino, a través de Perbet després d’una errada de Víctor Sánchez i en un ràpid contraatac, va estar a punt de sentenciar uns minuts abans del descans, però no va estar efectiu.
Sí que va trobar el 0-2 a la represa, quan Perbet va rematar un rebuig de Kiko Casilla a l’àrea petita després d’una acció de Giovani.
Tot i el marcador clar favorable al Vila-real, l’Espanyol mai va deixar de plantar cara i va insistir, amb fe i compromís. L’entrada de Pizzi i Córdoba al descans havia de revitalitzar l’equip, d’activar Sergio García entre línies, lluny dels marcatges dels centrals. La lesió de Musacchio també va ser clau per obrir un nou escenari al de Bon Pastor.
Ell va ser qui va regalar una assistència a Jhon Córdoba perquè el colombià, amb un xut creuat i potent, retallés diferències a un quart d’hora del final. L’1-2 arribava després d’un parell d’ocasions desaprofitades del Vila-real, sobretot d’Uche, cartutx que Marcelino va gastar per matar el matx. Incapaç d’ampliar el resultat, el Vila-real només va poder defensar l’avantatge contra un Espanyol que va insistir, però va estavellar-se contra la seva impaciència i, fins i tot, va fallar un penal en l’últim minut.