PRIMERA IBERDROLA

“Volem continuar millorant, és el que se’ns ha d’exigir”

Entrevista a Sandra Paños, portera del Barça

“Volem continuar millorant, és el que se’ns ha d’exigir” / CRISTINA CALDERER

Després d’un estiu intens, avui a les 18h arrenca la Primera Iberdrola i el Barça debuta a l’estadi Johan Cruyff contra el CD Tacón, el futur Reial Madrid.

Això ja comença! Com arribeu?

Hem fet una gran pretemporada, hem pogut treballar bé en aspectes físics i tàctics i arribem ben preparades. Potser no hem fet amistosos de tant nivell com l’any passat, però hem pogut treballar molt millor i estem contentes.

¿És tot més fàcil després d’un Mundial tan mediàtic? Què hem d’esperar ara?

Com després de Canadà, espero un abans i un després. Estàvem creixent, però la visibilitat que els mitjans han donat a aquest Mundial farà que segueixin passant coses positives. També va ser gràcies a haver fet història superant la fase de grups. Li van donar valor, es va veure que a Espanya juguem bé. És important que la gent ho vegi.

Ara potser s’hi ha enganxat més gent.

Espero que sí! Que es retransmetin gairebé tots els partits ja és un pas. S’està fent bona feina als clubs i federacions. Mira els èxits en categories inferiors! És perquè s’està treballant cada cop millor. Veus les nenes que pugen i tenen un nivell altíssim. Això està canviant molt!

Què et sembla la pressió de les que venen per sota? S’ha fitxat Cata Coll.

És positiva. Abans hi havia molta distància entre el filial i el primer equip, i ara s’està reduint. A mi m’anima a treballar encara més i a desafiar-me per intentar ser millor. Si com a veterana puc ajudar les joves, fantàstic. Vol dir que estic bé i que elles segueixen aprenent!

“Veterana” amb cometes, però.

No et pensis, ja estic entre les més veteranes! L’altre dia teníem gent entrenant-se amb nosaltres que era del 2003!

No s’acabava el món amb el nou segle?

[Riu.] És que a la selecció teníem gent del 2000 o 2001. El que ens passava quan pujàvem, que eres la nena del grup i que totes tenien deu o dotze anys més que tu, ara ens toca viure-ho a nosaltres. Però és maco, tant de bo haguéssim tingut l’entrenament de qualitat que tenen ja aquestes generacions! Ens va arribar molt més tard! I a les porteres, més tard encara.

Al Mundial, l’argentina Vanina Correa deia que feia poc que tenia entrenador de porteres. Té 36 anys. Éreu les oblidades en l’època amateur. La professionalització actual explica la millora que hem vist en les porteres del Mundial?

Segurament. Amb els homes també va passar. Els porters, que s’escalfessin entre ells. No s’incorporava ningú específic a l’ staff. Aquí hem tingut el mateix creixement. Per poc que treballis una portera, notes el canvi. Per intuïció, la majoria ja saben moure’s, i només que els entrenis quatre coses la millora és increïble. Estic molt orgullosa que fins i tot haguem rebut trofeus.

Com vas rebre les crítiques a França?

M’arribaven per xarxes socials. Intento filtrar-ho molt per treure’n alguna cosa constructiva. Jo ja sé a qui he d’escoltar perquè em digui què he de millorar. Després d’una acció ja sé si he fallat i com ho hauria pogut evitar. Ser portera és molt exigent. Cadascú té la seva opinió i els seus gustos, i ho respecto. No em va fer mal perquè venia d’algú que no coneixia.

¿És la conseqüència de la nova visibilitat? Esteu més exposades a la crítica?

No sé si és nou d’ara, perquè recordo com es van ficar amb Ainhoa Tirapu a Canadà 2015. No era jo, però era una companya! Mira el que passa amb De Gea. Som més visibles i les xarxes són obertes, tothom pot dir-hi la seva i la gent no s’adona que fa mal i que pot afectar el rendiment quan diu el que diu.

Que no falles intencionadament.

Esclar! Que una davantera sola davant de porteria no vol fallar el gol! Els humans cometem errors i hi hem de conviure.

Un dia t’elogien, com la tarda de les semis contra el Bayern, i un altre reps.

Es tracta de fer-ho servir perquè el que reps t’ajudi a millorar i a créixer. Si tot el que reps t’enfonsa, ho has d’allunyar.

És el que més has après amb els anys?

He millorat molt però no és fàcil. Acaba el partit i algú diu que el rival ha arribat dos cops i ha marcat un gol. Ho està dient per mi, és a mi a qui han fet el gol! El comentari pretén ser positiu, però amaga que no l’has encertada l’única vegada que havies d’intervenir. Acabes aprenent a discriminar les opinions importants de les que no ho són. Al principi tornava a casa destrossada, però ara m’ho prenc diferent. Ho fa l’experiència.

Us estreneu contra l’equip de moda: el futur Reial Madrid. Què n’opines?

Tot i que encara no sigui Madrid Madrid, que arribi és positiu per al futbol femení. Tothom volia que entrés. Ho ha fet una mica a última hora i d’aquella manera, però acabarà sent bo per a totes en el futur. Sobretot mediàticament. Serà un impuls de visibilitat. Ha fitxat tanta gent nova que necessitarà rodatge, potser millor jugar-hi ara que quan faci més jornades que juguen i abans que fitxin algú més dels Estats Units o d’on sigui. Jo tinc moltes ganes de jugar ja!

La Lliga és el gran objectiu?

Sí, la volem guanyar, se’ns ha escapat per poc. Ha vingut gent que ens dona coses que no veus a Espanya. Caro, el desequilibri i la centrada. Asisat, màxima velocitat i potència. Aquí no tens gent tan ràpida. Al final, la idea és seguir treballant per millorar encara una mica més, és el que demanem. És el que ens toca, és el que se’ns ha d’exigir.

Aquesta mica més que cal a Europa. Jugueu ja i ha tocat la Juve.

L’objectiu és la Lliga, perquè a la Champions els equips top et poden tocar a les primeres rondes i és duríssim. Igualar la final és molt difícil. I la Juve no té el cartell del Lió, però té mitja selecció italiana. Ho van fer bé al Mundial.