Xabier Eskurza: "El PSG era fort, però el problema érem nosaltres"

Va substituir Txiki Begiristain al minut 76 del partit d'anada de la Lliga de Campions 94/95 al Camp Nou contra el París Saint-Germain (1-1). No va tenir sort en la seva única temporada al Barça i va veure morir el Dream Team de Johan Cruyff.

Què recordes d'aquell partit?

No tinc gaires records d'aquell dia al Camp Nou. El que no se m'oblidarà de l'eliminatòria és la tornada a París. Vam caure eliminats, recordo els gols i les nostres ocasions. El patiment. Aquella última oportunitat del José Mari, i després el viatge a Barcelona.

¿Ja éreu conscients que s'estava acabant el cicle del Dream Team?

Sí que érem conscients que s'acabava una etapa. No va ser un any bo. El gran Dream Team que es va fer famós pel seu bon joc estava tancant un cicle. Vam arribar gent nova i va ser un canvi dur per a tots.

¿Et sap greu haver enxampat aquella generació en el seu declivi de joc?

El simple fet d'haver jugat en aquell gran equip i en aquell gran club ja és impressionant. En el futbol necessites tenir una mica de sort en tots els àmbits, i també en el cicle que et toqui viure. A l'Athletic el final d'un cicle el vam viure una generació que teníem 19 o 20 anys, però després amb Heynckes ens vam acabar ficant a Europa i això em va portar al Barça. En el futbol t'han de tocar cicles guanyadors i cicles perdedors, com a la vida.

I justament vau topar contra un PSG a qui li estava arribant el seu bon moment, amb títols.

El PSG era un equip molt fort, però el problema érem nosaltres, que no estàvem bé. No va ser un any per aspirar a gaire més. Vam entrar molt justos a Europa en un últim partit a San Mamés, i si som realistes no vam funcionar bé com a equip. Un cicle s'acabava i els jugadors nous no vam ser capaços de provocar un punt d'inflexió a aquest cicle que anava avall.

Et retreus res, d'aquell any?

No, jo ho vaig intentar fins al final. Vaig arrencar molt bé durant la pretemporada, venia d'un gran any a l'Athletic, però en el primer partit de Lliga em vaig trencar l'adductor. Em van haver d'operar i vaig estar gairebé quatre mesos de baixa. Em fa pena perquè em sentia capacitat de fer un gran paper en un club gran, però això és inevitable, les lesions són les que són, i estic content perquè ho vaig intentar. Esportivament va anar malament, però passar pel Barça va ser una experiència meravellosa. És un club senyor.

¿Es pot establir algun paral·lelisme amb la situació d'aquella eliminatòria i l'actual?

No m'atreveixo a fer-ho. Recordo que Luis Aragonés deia que comparar èpoques de futbol amb més de deu o quinze anys de diferència no serveix per a res. Són temps diferents, una altra manera de jugar, una altra evolució del futbol. Potser històricament es poden trobar algunes coincidències, però crec que ni és just comparar el Dream Team amb el cicle actual ni, encara menys, valorar si l'equip ha tocat sostre i està baixant. Li queda molt futbol.