FUTBOL - LLIGA IBERDROLA

L’any de l’última empenta

El Mundial del mes de juny a França marca l’agenda d’un 2019 decisiu per al futbol femení

El punt de partida ja és un altre. El 2019 juga amb l’avantatge d’uns bons anys previs en què s’han anat desfent les penúltimes resistències i el futbol femení avança amb un horitzó il·lusionant i ambiciós. Imaginar uns pròxims mesos plens de reptes i guanys ja no són esperances d’unes poques, i el context de les jugadores i els clubs s’amplia positivament. L’exitós 2018, plagat de títols a les categories inferiors de la selecció espanyola -amb paper destacat de moltes catalanes-, ha acabat d’alimentar aquest corrent ja positiu i ha elevat les exigències. Aquest any ha de ser el definitiu, l’última empenta per consolidar un futbol que fins ara ha sigut massa vulnerable als canvis institucionals i econòmics i que aspira a demostrar la seva maduresa en diferents aspectes durant aquests pròxims mesos.

Aposta dels clubs

La majoria d’equips ja incorporen rutines professionals al seu dia a dia

El 2015 el Barça celebrava el salt professional de la seva secció femenina. El primer equip va començar a entrenar-se al matí i els contractes de les futbolistes van millorar considerablement. La internacionalització de la plantilla va ser una conseqüència de la intenció de l’entitat de fer un pas endavant cap a nous objectius més enllà dels títols a la lliga espanyola. Tres temporades més tard, el club fa un balanç que va més enllà dels títols -de fet, s’ha quedat tres vegades seguides sense Lliga i només ha guanyat dues Copes- i que parla, sobretot, de beneficis socials i d’imatge. A l’estiu, el primer equip va fer gira conjunta amb el masculí als Estats Units i aquest Nadal ha afegit les capitanes a la visita als hospitals. Petits gestos que afegeixen normalitat a l’aposta pel femení.

L’Espanyol, d’altra banda, va igualar amb el seu futbol base les condicions de les noies de categories inferiors (que ja no paguen quota mensual) i segueix estudiant fórmules per professionalitzar cada cop més el seu primer equip.

Interès dels patrocinadors

Stanley i Miró són les marques interessades en el Barça i l’Espanyol

A finals de juliol el Barça va presentar un acord de patrocini amb la marca d’eines de mà Stanley per valor de tres milions i mig d’euros per temporada (s’hi ha compromès per tres), cosa que ha convertit l’equip femení en la primera secció del club que és rentable. A finals de novembre va ser l’Espanyol el que va presentar un nou espònsor, l’empresa d’electrodomèstics Miró, que acompanyarà el femení durant les pròximes dues temporades. Les dues empreses volien “invertir en l’esport femení i apostar-hi”, en un clar símptoma del canvi de paradigma que s’està vivint actualment i que ja deixa clar cada cap de setmana Iberdrola donant nom a la Lliga. Individualment, les futbolistes també tanquen acords comercials amb marques.

La primera final

El sorteig de la Champions permet que el Barça esquivi els rivals més durs

El camí fins a la final de la Champions està més net que mai per al Barça. A finals de març, l’equip blaugrana s’enfrontarà a l’LSK Kvinner noruec, que mai abans ha arribat tan lluny a Europa. L’inexperiència de les nòrdiques serà el primer avantatge per a les catalanes, que, en cas de passar ronda, es trobarien amb el guanyador de l’Slavia Praga-Bayern de Munic. Les alemanyes, més favorites que les txeques, serien un obstacle dur, però menys perillós que els equips que queden a l’altra banda del quadre: Olympique de Lió i Wolfsburg (últims finalistes i que s’autoeliminaran) i Chelsea i PSG. Ser a Budapest el 18 de maig sembla més probable que mai i suposaria una fita històrica per al Barça i per al futbol femení. Les semifinals de fa dos anys són el sostre a creuar.

El Mundial a l’horitzó

Gairebé una desena de catalanes poden anar convocades amb Espanya

Però si hi ha un estímul que aportarà emoció al primer semestre de l’any és el Mundial que es jugarà a França a l’estiu. La cita arrencarà el 7 de juny a París, amb el duel de la selecció amfitriona contra Corea del Sud. Un grapat de catalanes -en les últimes convocatòries Jorge Vilda ha inclòs entre vuit i deu futbolistes a la llista- participaran amb Espanya, que coincidirà al grup amb Alemanya (dues vegades campiona, el 2003 i el 2007), la Xina (finalista el 1999) i Sud-àfrica (debutant). S’esperen grans audiències televisives i un ple absolut en gairebé totes les seus. Ja fa mesos que s’estan venent paquets d’entrades, amb preus que oscil·len entre els 25 i els 194 euros (preu de la final).

El retorn a Europa del Mundial, que en l’última edició es va jugar al Canadà, sembla un bon reclam per acabar d’estimular el futbol femení. L’interès que tindrà el país organitzador en oferir el millor espectacle està cridat a convertir la cita de França en un punt d’inflexió, com fa dues dècades ho va ser el torneig als Estats Units. No hi faltarà talent, referents i espectacle. La il·lusió per formar part del grup de les 23 convocades també afegirà competitivitat a les últimes jornades de la Lliga Iberdrola, que aquest any no tenen l’estímul de decidir participació a la Copa de la Reina (oberta a tots els equips i no només als vuit primers classificats).

Una generació d’or

Les nascudes entre el 1998 i el 2000 ja estan instal·lades a l’elit

El 2019 apareix encara amb la ressaca mediàtica que han provocat la plata al Mundial sub-20 i l’or al sub-17 (a més dels ors als Europeus sub-19 i sub-17) i que ha posat a l’aparador el talent que emergia i que ja s’ha fet un lloc destacat a les plantilles sèniors de la Lliga Iberdrola. Aitana Bonmatí (98) va tancar el 2018 com la jugadora més en forma d’un Barça que ja dirigia Patri Guijarro (98) i que últimament ha fet debutar joves de la base com Candela Andújar, Claudia Pina i Jana Fernández. A Madrid no s’explica el rendiment de l’Atlètic sense parlar de Laia Aleixandri (2000), i a l’Espanyol la nova columna vertebral la tracen les joves Berta Pujadas, Maria Llompart, Elena Julve, Anna Torrodà (2000) i Ainhoa Marín (2001). També serà l’any de catapulta per a elles. Per al futur del futbol.