Es busquen respostes, referents i lideratge
Allunyades dels tòpics. Atacant els problemes. Verbalitzant les inquietuds. Però topant contra la dura realitat que estimba l'esport femení contra més problemes que solucions. "Tinc més preguntes que respostes", va ser una de les frases més repetides durant la Jornada pel Creixement a Través de l'Esport Femení d'Equip que es va celebrar ahir a l'auditori 1899 del Barça, per iniciativa del grup Edelmira Calvetó i la Fundació Grup Set.
Autoritats com el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, o el president del Barça, Sandro Rosell, van assistir a un matí de reflexió que va posar damunt la taula xifres i sensacions, experiències i frustracions. "La meva filla de vuit anys diu que vol ser un nen per fer esport", va denunciar Sílvia Font, entrenadora de bàsquet. La falta de visibilitat de la dona als mitjans de comunicació (un estudi del Consell Superior d'Esports li dóna menys del 6% de volum de les informacions esportives), l'absència d'ídols femenins en els quals emmirallar-se (una enquesta denunciava que només el 20% de la població coneix Amaya Valdemoro), la dificultat per trobar suport econòmic (la Women's Sport and Fitness Foundation calcula que l'esport femení recull només el 0,5% de patrocinis) i les dificultats per implicar-se en el món federat (la dona representa el 22,3% de les llicències a Catalunya) ajuden a donar forma a aquest parany que frena el creixement de l'esport femení.
Falta lideratge femení
La realitat reclama sinceritat. Furgar en les ferides, no posar-hi tiretes. El problema no és la falta de capacitats competitives, sinó els diferents estímuls que les condicionen i un poder masculí que, inconscientment, les limita. En el món federatiu, només hi ha el 7% de presidentes i el 16% de dones a les juntes directives. I als clubs, mana una dona en el 12% dels casos i tenen càrrec en el 20,7%. "Fa falta més lideratge a les organitzacions esportives", defensava Anna Pruna. "La diversitat és positiva en les organitzacions", deia Marta Moragas.
Els escuts polítics i mediàtics tiren d'arguments falsos i fàcils. La invisibilitat de la dona, com diuen, no respon a menys participants, perquè als Jocs Escolars, les nenes ocupen el 40%, i a l'elit, un 42% es beneficien de beques d'alt rendiment. No falla el volum ni la qualitat. Fallen els altaveus i les cadires des d'on es decideix. I hi ha un punt de mandra, de por, de derrota prèvia que fa lenta la revolució.
Ahir hi havia molta dona a la sala. Celebrem-ho. Però eren més pioneres que relleu generacional. Pensem-hi.
