BARÇA

Un carro amb més gent i més estable

El Barça tanca l’any amb més jugadors ficats en les rotacions i alguns dubtes defensius resolts

Pràctic i contundent. Concentrat i poc vulnerable. El Barça va acomiadar el 2018 dissabte al Camp Nou amb un clar 2-0 contra el Celta que va servir per tancar l’any amb bones sensacions. Va tornar a ser un partit en què l’equip blaugrana va manifestar aquesta estranya nova superioritat, que de vegades s’explica a partir de la contundència a l’àrea de Messi i, de vegades, a partir de la capacitat que té la plantilla d’assumir diferents papers dins el mateix partit. Impacte golejador i versatilitat podrien ser els atributs que més bé defineixen aquest segon Barça d’Ernesto Valverde. Un segon Barça que s’havia anat movent des de la inestabilitat els primeres mesos i que, abans de Nadal, ha tornat a trobar el camí estable del curs passat.

El Barça que acaba el 2018 és un equip que ha aconseguit assemblar-se a la versió més competitiva del primer any del Txingurri mentre integra noves peces a l’equació. Potser l’èxit d’Ernesto Valverde els últims dos mesos ha sigut ser capaç d’introduir la majoria d’elements en la dinàmica col·lectiva. Quan torni a l’activitat el 30 de desembre -el dia 2 per a alguns internacionals sud-americans-, el tècnic sabrà que té molt més que un onze de gala per gestionar el lideratge a la Lliga, defensar el títol de Copa del Rei i avançar en “la copa más linda” a Europa. L’aprenentatge de la temporada passada es va reduir a la necessitat de fer més rotacions en una plantilla que va acabar el curs reconeixent que va arribar fosa als partits clau d’abril i maig.

Tot i que algunes peces continuen sent inqüestionables, Valverde ha pogut moure l’equip per repartir protagonismes, valorant el rendiment en alguns casos i l’ecosistema grupal en d’altres. El dubte sobre si ho ha fet per voluntat o per circumstàncies es resoldrà els pròxims mesos, quan comencin els partits grossos i s’hagi de decantar per l’onze de més joc al peu (amb Arthur i Coutinho) o l’onze més dinàmic (amb Arturo Vidal i Dembélé). Segurament, pel camí, Valverde trobarà nous punts de control per encaixar-hi més combinacions, però fa la sensació que ho podrà fer des de les certeses que sempre busca abans de triar una alineació. El Txingurri, poc amant dels experiments, ha pogut acumular minuts de garanties de gairebé totes les seves peces secundàries.

Per exemple, ja podrà veure en Semedo un lateral dret de garanties per disputar-li el lloc a Sergi Roberto; en Arturo Vidal un migcampista que genera un desordre que pot arribar a ser positiu per a pressions altes; en Dembélé un extrem a qui se li poden permetre les pèrdues de pilota en favor del seu grau d’amenaça al rival; i en Arthur un migcampista segur també per als dies importants fora de casa a Europa. La serietat de Lenglet, que ha anat de menys a més, l’ha fet ser molt més que el suplent d’Umtiti, mentre que la professionalitat de Cillessen continuarà fent millor Ter Stegen a l’espera d’un regal que no només sigui la Copa del Rei. Potser li ha quedat pendent encaixar millor les virtuts d’un Coutinho que, ara mateix, és un híbrid entre Dembélé, Arturo Vidal i Arthur que no li permet ser primera opció en l’onze.

Li falta impacte golejador i velocitat per ser l’escollit en el trident; li falta agressivitat per compactar-se en el replegament col·lectiu i li falta pes i continuïtat en les circulacions per ser l’acompanyant de Busquets i Rakitic. El brasiler guanyarà la partida a Aleñá per galons i jerarquia, però el jugador del planter és un candidat ferm a moltes titularitats en la segona part de la temporada, com també espera ser-ho Malcom si les lesions deixen d’interrompre la seva trajectòria. Al carro miren d’aferrar-s’hi els que menys han participat, sobretot Munir i Denis Suárez.

Ter Stegen, Piqué, Jordi Alba, Busquets, Rakitic, Messi i Suárez són i continuaran sent la columna vertebral de l’equip, però pel voltant s’ha construït una segona fila que està mantenint fiable la primera estructura. Tot plegat són guanys de les últimes setmanes. Arturo Vidal, per exemple, arriba a Nadal amb cinc titularitats seguides a la Lliga. El xilè ha acabat sent una bona fórmula per arrencar els partits, després d’un trimestre de només dues titularitats a la Lliga i poc més que els minuts finals. Dembélé també ha deixat de banda la seva intermitència a còpia de gols i, tot i que gairebé mai completa els 90 minuts, justifica la seva aposta amb molt de pes ofensiu.

Porteries a zero

Haver afegit gent al carro serà una de les grans victòries del mes de desembre, com també haver posat fre a la sagnia golejadora del mes de novembre. L’equip va encaixar 9 gols en 5 partits i al desembre ha reduït la xifra a només dues dianes rebudes. La plantilla, en paraules d’homes forts com Gerard Piqué, Jordi Alba i Sergio Busquets, havia admès repetidament que s’estava concedint massa, i ara s’ha posat solució als problemes creats pels rivals. Més compromís en la pressió alta ha reforçat l’equip de Valverde, que també ha tornat a recuperar essències del curs passat, en què el 4-4-2 es convertia en una bona resistència. El 2019 la competició arrencarà amb tres partits per al Barça en tan sols una setmana: Getafe, Llevant i Eibar, tres bons rivals per posar a prova la fiabilitat recuperada per l’equip blaugrana. I l’altra constatació del que portem de curs: en els dies importants, l’equip culer respon millor que en els dies petits. La segona part de l’any hauria de ser la més estimulant.