El cartutx Messi contra les adversitats
Barcelona.El Barça va jugar 60 minuts amb un coixí que es deia Leo Messi. A diferència d'altres dies, l'astre argentí no transmetia aquella sensació de poder solucionar qualsevol problema des del terreny de joc, de convertir qualsevol pilota solta en un eslàlom de cara al gol. Era a cobert, a la banqueta. Des d'allà, el crac blaugrana va inundar els seus companys d'una involuntària relaxació que els va tornar pràcticament inofensius. Com si fossin massa conscients que el que no poguessin resoldre ells seria capaç de desencallar-ho Messi tard o d'hora.
Intimidació i contagi
Tito Vilanova hauria preferit no haver de recórrer al seu cartutx d'emergència i reservar el bíceps femoral del davanter, trencat a París, però el gol de Pastore al començament del segon temps va precipitar l'aparició de Messi al camp. Una aparició que va acabar sent decisiva pel seu immens poder d'intimidació sobre els rivals i per l'efecte contagi que va provocar en els seus companys. Però, sobretot, per la capacitat d'il·lusionar i reanimar un Camp Nou rendit als seus peus. "Messi, mig coix, segueix sent el millor del món, la seva sola presència canvia estats d'ànim", va resumir Piqué al final del partit. Messi, que en una carrera inicial va notar una lleugera punxada, va acabar el partit caminant, però la seva lesió no va agreujar-se gaire.
A diferència del que s'havia vist contra el Mallorca en Lliga, en què Cesc, Alexis i Tello van convertir en anècdota la baixa de Messi, ahir contra el PSG va ser dramàtic que l'argentí no hi fos. Els espais interiors que generava la presència de Villa entre centrals no els va acabar d'aprofitar Cesc, bé perquè l'equip no el va buscar amb la intencionalitat amb què sí que vol connectar amb l'argentí, o bé perquè, quan rebia, el d'Arenys abusava del xut com a opció ofensiva. La seva falta de punteria va fer desesperar el Camp Nou i Dani Alves, fart de pujar la banda sense rebre assistències de mèrit.
L'absència de Messi va afectar l'atac del Barça perquè també va relaxar la defensa del PSG, que va atrevir-se a fer un pas endavant i a pressionar el Barça més amunt, incomodant-lo des de la sortida de pilota de Valdés. De la mateixa manera que els blaugranes eren conscients que no tenien la seva peça més desequilibradora en atac, també els francesos sabien que podien permetre's córrer més riscos perquè serien menys penalitzats. Les amenaces de Pedro, Villa i Cesc no van espantar un PSG tranquil per dins. Superior al Barça, fins i tot. El rol que va intentar assumir Iniesta va ser insuficient pel menor impacte golejador del manxec respecte a Messi.
Juguen Adriano i Bartra
La titularitat de Messi havia sigut una de les incògnites en la prèvia del partit. L'altra era qui substituiria a l'eix de la defensa la baixa de Mascherano, lesionat al lligament lateral intern del genoll. Inicialment, Tito Vilanova i Jordi Roura van apostar per Adriano, a qui van veure més capaç de córrer per corregir les errades defensives. El brasiler es va complementar en tot moment bé amb Piqué, aturant Lavezzi i fent les cobertures a Jordi Alba quan se li escapava Lucas Moura, a qui va caçar en una falta que li va comportar una targeta groga que li farà perdre's el partit d'anada de les semifinals. Els 62 minuts d'Adriano van ser excel·lents. Fins que la seva musculatura va dir prou i va tornar a lesionar-se. Per sort, no va ser res important, només una rampa. Bartra, l'opció que s'havia descartat per característiques tàctiques, va haver de ser rescatada per salvar una última mitja hora delicada. El del planter va sortir molt concentrat i va saber adaptar-se ràpidament al ritme alt que tenia el partit. Amb el Barça abocat a l'atac per capgirar el 0-1, Bartra va sobreviure bé als contraatacs del PSG. Ja al final, quan els blaugranes defensaven amb un 4-2-3-1 amb Song i Busquets, el seu potencial aeri va ser clau per refusar les centrades a l'àrea dels francesos.
