Publicitat
Publicitat

Barça

Les claus del BATE-Barça

Els bielorussos descarten la pressió alta dels últims rivals blaugranes i permeten recuperar velles prioritats: netejar la sortida de pilota per activar el desequilibri per dins de Neymar

Feia temps que el Barça no es trobava l'habitual partit-monòleg que li ha proposat el BATE Borissov, i el retorn a l'escenari conegut ha sigut contradictori en molts moments: d'una banda, semblava celebrar-se perquè ha permès jugar sense aquella angoixa constant d'anar i venir però, de l'altra, ha rescatat alguns vells fantasmes de frustració quan les ocasions no s'acabaven de concretar en els primers 45 minuts. La lesió de Sergi Roberto, a més, semblava que eliminava abans d'hora el possible cartutx que havia de ser Rakitic, amb el 0-0 eternitzant-se. Però el croat ha acabat sent decisiu. El Barça ha sabut mastegar el partit al primer temps, gestionar la impaciència durant la pausa al vestidor i acabar enduent-se els tres punts de la trampa del Borissov Arena, gràcies a una canonada, primer, i a una vaselina delicada, després. A partir d'aquí, el partit ja ha fet baixada per a un Barça que ha seguit fent la seva amb la comoditat d'un marcador que havia costat d'encarrilar.

Espera pacient del BATE

El Barça pot sortir jugant sense pressió des del darrere

D'inici, els bielorussos han renunciat a la pressió alta dels últims rivals del Barça (Celta, Bayer o Rayo) i s'han recollit al mig del camp a l'espera de l'errada blaugrana. Els de Luis Enrique han avançat còmodament fins a la línia central, on s'havien d'activar diferents mecanismes per seguir progressant.

Un dels més destacats ha sigut el de la banda esquerra, on Busquets (que aquest dimarts feia d'interior, amb Mascherano de migcentre) ha baixat al costat de Bartra per ocupar gairebé el carril lateral i fer sortida de tres. No s'ha fet baixar el pivot entre centrals, sinó que s'ha optat per aquesta fórmula, que havia de permetre que Neymar, habilitat per l'amenaça exterior de Jordi Alba, rebés més pilotes en zones interiors.

El mecanisme no ha acabat de tenir la fluïdesa desitjada, tot i que el brasiler ha buscat aparicions constants, preocupat perquè la seva participació en el joc no baixés. Diagonals cap a dins per xutar, retalls per fer una paret amb Suárez o assistències a la banda contrària eren les aportacions de Neymar, sense sort de cara a porteria. De fet, s'ha hagut de corregir al descans per multiplicar les seves intervencions.

L'altre problema del Barça al primer temps ha sigut la dificultat de connectar amb Luis Suárez. L'uruguaià ha estat ben tapat pel quadrat interior del BATE, entre els centrals i els pivots. No hi havia espai per fer-li arribar la pilota.

Després d'un parell de basculacions, l'equip sí que ha trobat camins nets per accedir-hi.

O gràcies a la mobilitat de l'ex del Liverpool, inquiet per servir d'ajuda als seus companys quan estaven ofegats per fora.

Però l'eficàcia de l'últim toc del davanter blaugrana tampoc ha sigut prou alta per consolidar l'atac en els últims metres.

Concentració en defensa

El Barça ha estat agressiu i ordenat per anul·lar les transicions bielorusses

La fase ofensiva del Barça estava encallada però semblava qüestió de temps que s'acabés trobant el forat per batre el porter local. A més, la sensació defensiva era de solidesa màxima. Ter Stegen pràcticament ha sigut un espectador més durant el primer temps. I, venint d'uns últims partits amb certs dubtes, això ha animat a seguir amb el pla des de la confiança.

I no ha sigut casual la millora defensiva de l'equip, sempre en vigilància mentre atacava, sempre concentrat. El cas més visible, com la temporada passada, ha vingut de la posició d'Alves, que ha jugat molt més per dins en determinades situacions en què l'equip dominava la possessió. La intensitat del brasiler, més a prop de tot sense estar tant a la banda, ha sigut decisiva per aniquilar qualsevol opció de rèplica del BATE quan els locals recuperaven la pilota.

L'altre detall ha sigut la intensitat de les basculacions blaugranes, una de les obsessions de Luis Enrique des del primer dia. L'equip ha volgut mantenir-se ben compacte en pilotes laterals però, sobretot, cada cop que el BATE havia de recular en el seu atac. El pas al costat i el pas endavant han fet fort el Barça.

De fet, l'equip se sentia tan dominador que ha saltat a la gespa a la segona meitat decidit a estirar molt més les seves línies, per mirar de trobar, així, les ocasions que no acabava d'aclarir. I la principal correcció que s'ha apreciat ha sigut la sortida de pilota: s'ha recuperat el mecanisme de fer baixar el migcentre (Mascherano) entre centrals, per estirar la posició dels dos pivots i els dos laterals. A Suárez l'ha acompanyat un dels extrems per fixar millor la línia defensiva i permetre més aparicions interiors de Neymar.

El partit ja s'havia aclarit molt abans de consolidar les correccions, però després han acabat de fer minvar les intencions de remuntada d'un BATE impotent.

Històries de superació esportiva