Barça

Les 3 claus del Barça-Celta

La defensa avançada dels gallecs potencia la societat Messi-Alba i torna a destacar Dembélé

El Barça resol amb comoditat el seu últim partit de l'any 2018 i guanya per 2-0 el Celta gràcies a la connexió Messi-Alba.

El Barça dels laterals

Els espais d’atac eren a l’esquena de la defensa del Celta. L’última línia gallega s’avançava molt i convidava el Barça a explorar els desmarcatges en ruptura.

Hi havia poc marge per a les combinacions interiors i la solució van ser els laterals, que durant tot el partit van moure's en posicions molt altes.

Les irrupcions de Jordi Alba van tornar a ser la millor solució per activar Messi a l'àrea i Semedo va constatar que cada dia viu més còmode quan ha de fer-se seva la banda. El Celta va fer-los massa concessions.

El risc de saltar endavant

Com havia passat al Ciutat de València, el Barça va encarrilar el partit amb aparent facilitat però transmetent menys superioritat que la que dibuixava el marcador. De fet, la intenció blaugrana de pressionar a dalt va grinyolar en alguna acció, amb salts precipitats de Busquets i Rakitic que podien obrir una escletxa per al Celta.

Les transicions, que els gallecs volien derivar als carrils exteriors per ferir més els centrals, semblaven perilloses. La lesió d'Aspas i el pas enrere col·lectiu van reduir els perills.

Adormir el partit des del 4-4-2

El triomf va confirmar-se amb el mateix guió de la temporada passada, un guió que l'equip ha recuperat en les últimes setmanes per tapar la sagnia golejadora que patia.

El Barça va deixar que el Celta portés la iniciativa a la represa i va ordenar-se en un 4-4-2 disciplinat que Valverde va anar refrescant amb les substitucions d'Arturo Vidal (per Arthur), Dembélé (per Coutinho) i Busquets (per Aleñá). La sentència s'insinuava en algun contracop però mai va perillar per la consistència amb què es va adormir el matx.