Les 3 claus del Barça-Sporting de Portugal

Mantenir el partit tancat

Va ser un Barça de mínims. Un Barça que mirava de desafiar el seu rival, que era qui s'estava jugant alguna cosa. La intenció blaugrana era que el partit no el ferís, que no fos una anada i vinguda que pogués desestabilitzar-lo, que el fes córrer més del compte. En general, la fase ofensiva dels de Valverde va ser plana i poc atrevida. Però, una vegada més, l'actitud defensiva del Barça va ser excel·lent, sobretot dels jugadors de camp contrari. La pressió sobre la pèrdua va impedir els contracops de l'Sporting.

Estratègia per desencallar

En un context de partit força insípid, més pensat per evitar mals majors que grans luxes, les accions a pilota aturada van convertir-se en un bon recurs d'atac. I quan el partit ja preparava l'entrada de Messi, que és l'autèntic punt de llum ofensiu de l'equip, Paco Alcácer va trobar l'1-0 en un córner picat per Denis. L'exvalencianista va atacar el primer pal i, aprofitant-se de l'error defensiu de Gelson Martins a la zona curta, va girar el coll amb precisió per obrir la llauna. Era el moment de lluir pissarra.

Donar utilitat tàctica al partit

Podia semblar que el partit havia de ser útil per als jugadors menys habituals. S'esperaven grans reivindicacions de suplents com Aleix Vidal, André Gomes, Alcácer o Denis, però Valverde va moure fitxa pensant més aviat en el col·lectiu. Va voler fer proves tàctiques en competició i va triar al detall les substitucions: Busquets per fer de central dret, Messi per darrere de la doble punta Suárez i Alcácer, i Paulinho per tancar al pivot amb Rakitic, amb un 4-2-3-1 que enviava Denis i André a les bandes, a l'alçada de Messi. Era qüestió de provar coses, perquè el millor entrenament és un partit.