Barça

Les 3 claus del Barça-Valladolid

Molta espessor al primer temps i la falta de punteria a la segona meitat expliquen el discret 1-0 del Barça contra el Valladolid al Camp Nou. El retorn de la Champions a l'horitzó va condicionar l'energia del partit.

Messi s'enreda per dins

Ni el pas dels minuts va eliminar les sensacions estranyíssimes que van envoltar el partit des del principi al Camp Nou. Ritme baix, imprecisions i un punt de caos posicional en cada acció sense pilota. En aquest context, el Valladolid semblava còmode. I ho semblava perquè el Barça era incapaç de detectar els espais d'avantatge per fora. Messi es va encallar al carril central i va enredar-se en dríblings i parets amb poc sentit.

Ni tenia lucidesa ni amplitud ni profunditat. Només un penal va aclarir el panorama.

El Valladolid creix però no recull fruits

Per al Valladolid, el partit recollia molts dels ingredients típics del partit abans que torni la Champions: poca tensió, més pilot automàtic que intenció tàctica, i por de desgastar-se. Semblava el còctel ideal per sorprendre el Barça. L'equip de Sergio va trobar trams de calma amb pilota per respirar i desplegar-se. I quan ho va fer, va carregar sobretot per la banda esquerra, on les pujades de Nacho van fer sortir els colors a Arturo Vidal en el tancament de files, deixant Sergi Roberto en inferioritat en l'un contra dos en més d’una ocasió. Només la falta de precisió va condemnar els castellans.

Per darrere de qui condueix

Un punt de tristor va anar menjant-se l'energia d'un partit que s'aguantava pel marcador i per la diferència de qualitat dels equips. Anant amb segona marxa, el Barça ja guanyava, però no es va percebre clarament que l'equip pogués posar tercera en cas d'empat del Valladolid.

Van ser moltes les transicions en què accelerava el posseïdor de la pilota (Piqué, Aleñá o, al final, Sergi Roberto) i els acompanyants ofensius no li podien seguir el ritme. Va faltar espurna en els últims metres per trepitjar l'àrea amb ferocitat.