Publicitat
Publicitat

Barça

Les claus del Barça-Madrid

Els blaugranes aprofiten les seves múltiples personalitats per obrir el marcador des de l'estratègia, resistir des de la disciplina, tornar-lo a encarar a l'espai i sentenciar-lo des del control, en un clàssic trepidant

Ha acabat sent el partit de les àrees i les transicions que s'esperava. Un partit múltiple, com múltiples són actualment les personalitats dels dos equips. El Barça ha tingut pilota i també ha corregut. Ha defensat i ha patit. Ha colpejat en l'estratègia i ha inventat. El Madrid ha inquietat en la carrera però també des de l'atac estàtic. Al final, però, i amb un marcador més curt del que hauria pogut ser (per la falta d'encert blaugrana i les aturades decisives de Bravo), s'ha imposat el Barça, que en el clàssic ha semblat estar més preparat per als diferents escenaris que s'han anat obrint durant el joc. Ja ho havia dit Luis Enrique en la prèvia: el partit no es podrà controlar durant els 90 minuts. El més llest i preparat en el descontrol, el que l'ha 'controlat' ha sigut el Barça. Un Barça multifacial, que ha deixat d'avergonyir-se per contracolpejar per treure pit de l'extra que ha afegit al manual.

Primers interrogants resolts

El primer minut ja ha servit per aclarir les cartes, per resoldre la majoria d'interrogants que hi havia abans del clàssic. Amb les alineacions sabudes des de fa dies, els plantejaments del Barça i del Madrid s'han disposat sobre la gespa per començar a empènyer el partit al terreny que havien previst Luis Enrique i Ancelotti. Tot i així, i com també era de preveure, el duel s'ha anat movent en estones per a un i altre bàndol, però sempre sobre els mateixos punts de base.

El primer dubte que s'ha desfet era l'estructura de joc del Reial Madrid, tot i que mai ha acabat de quedar del tot clar per quin dels dos dibuixos (4-3-3 o 4-4-2) es decantava al 100% el tècnic italià. Gareth Bale, a remolc de la seva volàtil disciplina tàctica, ha adoptat un doble rol que no sempre ha permès confirmar el 4-3-3 que, a priori, semblava l'estratègia madridista. El gal·lès ha funcionat d'extrem dret clarament en atac i, en defensa, ha intentat ajudar en defensa per evitar que Neymar connectés còmodament amb Iniesta i Jordi Alba, baixant a apropar-se al sector que controlava Modric. Per l'altra banda, les responsabilitats defensives de Cristiano Ronaldo ballaven entre les d'un segon punta pròxim a Benzema (4-4-2) i les d'un extrem esquerre.

Amb tot, el Barça ha intentat carregar el pes del partit a través de la possessió, mirant de moure el Madrid, conscient que fer-lo bascular molt al seu camp acabaria per obrir-li forats. I li ha obert, especialment al primer quart d'hora, però no en la zona d'influència de Messi, que Isco, disciplinat per obrir-se a reforçar el marcatge de Marcelo, ha completat bé per als blancs. Han sigut les conduccions d'Iniesta per l'esquerra el principal motor d'atac d'un Barça que s'encallava sense poder fer participar Suárez d'esquena ni Messi entre línies. El ritme de joc no era mai prou alt perquè el Madrid fes evident que no és sòlid en fases defensives que s'allarguen.

Per amagar-ho, a més, els blancs han pressionat a dalt en la sortida de pilota de Bravo, per dificultar la primera fase del joc blaugrana i obligar-la a iniciar en llarg.

El pla del Madrid semblava clar: resistir a les estones d'atac posicional del Barça i colpejar a la contra. Si no era efectiva a la primera, construir un atac més llarg des d'allà, des de la primera carrera. Els recursos eren els previstos: Bale en un desmarcatge en ruptura (o conducció vertical), a tocar de la banda dreta, fent patir Jordi Alba i reclamant l'esforç en cobertura de Mathieu.

Per l'altra banda, el triangle Marcelo-Isco-Cristiano es repartien els espais per trobar sempre una opció ample entre l'esquena de Messi, el perfil de Rakitic i el front d'Alves, i dos punts de suport a dalt i enrere. Especialment al tram final del primer temps, ha tornat a ser una zona vulnerable del Barça, com ho havia sigut al Bernabéu i en els duels de la temporada passada.

De fet, Ancelotti tenia tan clar que aquell espai podia ser-li favorable, que ha treballat la transició defensa-atac per fer-la esclatar per allà. Benzema i Cristiano han repetit diversos cops el mateix patró de contraatac: un s'obria lleugerament, separant-se del marcatge, per rebre entre Rakitic i Alves, on Mascherano no podia acabar d'arribar tot i tenir una mirada sempre pendent de compensar els buits d'aquella zona, i l'altre buscava la carrera a l'espai, a l'esquena de la defensa.

El partit s'obre després del descans

A la represa s'ha seguit amb les inèrcies del primer temps, amb un Madrid cada cop més còmode amb la pilota a camp rival. El Barça intentava defensar-se des de l'ordre. En aquest cas, però, els blaugranes han corregit la gestió de la banda dreta, amb Rakitic més obert i Alves més a sobre de Cristiano. Mascherano, que al començament era qui arribava abans a l'ajuda, s'ha quedat més pròxim als centrals per evitar que la possible sortida de Piqué en l'ajuda buidés l'àrea. Suárez, molt implicat en el treball defensiu, també ha tingut importància en la millora blaugrana sense pilota, assumint la feina de Messi quan la jugada havia deixat l'argentí lluny de la seva zona.

El Barça, però, semblava que havia perdut el domini del partit, que no era qui manava en el ritme. I llavors ha aparegut la recepció de Suárez en profunditat que, per l'espès marcatge de Ramos i Pepe, havia sigut inexistent en el primer temps. El 9 blaugrana s'ha inventat un gol, el del 2-1, que ha desfet el guió que s'estava imposant.

Des de l'avantatge, el Barça ha jugat més tranquil, tant en les fases sense pilota com en les d'atac. I és aquí on s'ha vist el 'nou' Barça, el que explota els espais vestint-se de Madrid. Ha començat a cavalcar Neymar, ha aparèixer la versió més desequilibrant d'un Messi poc actiu fins aleshores, ha començat a naufragar el Madrid, perdut en la carrera enrere.

Però la falta de punteria ha impedit que el marcador es resolgués abans i ha obligat a arribar als minuts finals amb la por d'un possible empat blaugrana. Potser per això, a falta de quinze minuts, Luis Enrique ha substituït Rakitic per donar entrada a Busquets, en el que s'ha entès com un canvi per donar equilibri defensiu. Els atacs no implicaven ja al mig del camp.

Històries de superació esportiva

Etiquetes