Les claus del Borussia Mönchengladbach-Barça

BarcelonaPotser el Barça està intentant sorprendre els rivals més del que reclamen, quan el pla natural encara és prou solvent i poderós com per sumar victòries. No sembla que calgui retocar tantes coses com ha intentat Luis Enrique a Mönchengladbach, on el Barça ha guanyat 1-2. L'asturià ha hagut de rectificar després del descans per garantir tres punts decisius per encarrilar la classificació.

En la prèvia, Luis Enrique havia lamentat que l’equip no hagués tingut més dies per preparar el partit. L’asturià ja sabia que, per l’estructura del Borussia Mönchengladbach, volia provar una fórmula nova per atacar sense Leo Messi una defensa de 3 (o 5, amb les ajudes dels carrilers). I l’aposta del tècnic del Barça ha sigut donar entrada a Paco Alcácer, que s’ha situat com a segon davanter al costat de Luis Suárez. Neymar, tot i que de vegades havia de ser l’extrem esquerre que acostuma a ser, tenia la missió de fer de figura d’enllaç, de mitjapunta. La resta de l’esquema era l’habitual.

Però la disposició dels blaugranes no ha pogut ser la de sempre, per la naturalesa contracolpejadora del conjunt alemany. Per salvar la primera línia de pressió local, amb dos davanters, el Barça ha procurat tenir sempre superioritat numèrica al darrere. Sempre que ha pogut, l’equip blaugrana ha intentat evitar que fos Busquets qui baixés entre centrals i ha mantingut en posicions prudents els laterals, sobretot Sergi Roberto, que ha intentat donar una opció de passada segura a Gerard Piqué. Rakitic ha obert la seva posició per garantir l’amplitud i profunditat que el de Reus no podia donar.

Això ha permès que l’equip se sentís prou segur per conservar la possessió, sobretot perquè sabia que qualsevol pèrdua de pilota habilitava l’atac del Gladbach. I aquest era el pla local: esperar l’errada per saltar a la cavalcada. Els primers avisos han posat en tensió al Barça, que no ha pogut seguir construint el seu pla amb seguretat. Alguns desajustos, centrats en la figura d’un Mascherano dubitatiu, han acabat d’incomodar l’equip, que sempre ha jugat amb la mirada enrere, conscient del perill de cada transició rival.

Tot i així, els blaugranes han trobat situacions de perill per avançar-se en el marcador, sobretot una acció que Suárez ha perdonat per voler assitir a Alcácer. El Gladbach estava contenint el Barça, que ha circulat la pilota amb excessiva lentitud, amb excessiu desig de no cometre errades, però no ha pogut evitar patir per la posició dels davanters blaugranes. En alguns moments, hi havia un tres contra tres al darrere que, sumat a la profunditat dels laterals (sobretot Jordi Alba) insinuaven un forat. Iniesta és qui més ha intentat aprofitar l’esquerda, però no ha sigut suficient.

Sobretot perquè, poc abans del descans, el Barça ha encaixat l’1-0, després d’una mala gestió del contraatac, culminat per Hazard.

A la represa, eren inevitables les modificacions de Luis Enrique. Ja no només per la derrota provisional, com per les sensacions que estava transmetent l’equip, que no havia acabat d’estar fluïd en fase ofensiva.

I ja en els primers minuts s’ha vist que el Barça ha intentat recuperar els seus mecanismes habituals sobre el 4-3-3: un davanter centre (Alcácer) i dues opcions més obertes (Neymar a l’esquerra i Suárez per la dreta).

En sortida, era Busquets qui havia de permetre el tres contra dos, una solució que, de retruc, facilitava el moviment cap endavant dels laterals blaugranes i l’alliberament de Rakitic per poder actuar com a interior. Des de dins, el croat havia d’intentar fer els moviments en ruptura que s’estaven trobant a faltar.

L’esquema, però, no era natural pels jugadors que hi havia sobre la gespa i Luis Enrique, de seguida, ha corregit el que podia grinyolar amb l’entrada de Rafinha (per Alcácer, per jugar a la dreta) i d’Arda Turan (per Rakitic, per acabar d’apropar l’interior a l’àrea).

A partir d’aquí, el Barça ha trobat el seu to habitual, fregant l’àrea, fregant el gol. L’equip blaugrana ha tornat a ser capaç d’estirar la defensa d’un Gladbach que, inevitablement, ha anat perdent metres, exigit per fora i amenaçat per la versió solitària de Suárez com a davanter centre referència.

I sobre aquesta estructura, el Barça ha trobat les solucions. Primer amb una acció encertada d'Arda, executant el moviment que havia de sortir a fer, i després amb una acció de fe de Piqué després d'un córner. Aconseguit l'1-2, el Barça ha seguit amb la inèrcia guanyadora i ha mantingut sota control el partit fins al final.