Publicitat
Publicitat

Barça

Les claus del Sevilla-Barça

Dos gols dels andalusos al segon temps, quan el Barça intentava atacar amb més presència, han desordenat un partit que els blaugranes semblaven tenir sota control

Una pilota que es passeja sobre la línia de gol. Un pal i una creueta. Un parell de xuts que s'estimben a les cames i cames i més cames del Sevilla, que ha acabat defensant amb tot l'equip un marcador que ha decantat al seu favor en dues accions gairebé consecutives al segon temps. El Barça ha acumulat ocasions per endur-se un bon resultat del Sánchez Pizjuán, però ha acabat deixant-s'hi tres punts i una bona dosi de frustració, després d'un partit que se li ha escapat de manera inexplicable, quan semblava que el tenia sota control.

En la prèvia, Luis Enrique no havia amagat que hi podia haver canvis a causa de la situació de l'equip i al Sánchez Pizjuán ha plantejat un equip que, si bé a priori tenia una alineació molt lògica, ateses les baixes, ha funcionat amb mecanismes lleugerament diferent a altres dies. Conscient de quines peces enyorava i quines havia de compensar amb altres estratègies col·lectives, Claudio Bravo ha substituït Ter Stegen, Sergi Roberto ha fet de Dani Alves al lateral dret (pujant molt per la banda), Mathieu s'ha situat com a central, i ha enviat Mascherano al migcentre i, de retruc, Busquets a l'interior, i Munir s'ha quedat la plaça que faltava al trio d'atac al costat de Neymar i Suárez.

Teòricament, semblava un 4-3-3 com el de sempre, però en molts moments s'ha distorsionat per la llibertat amb què Neymar s'ha mogut per dins, per darrere de Suárez i Munir, molt més tancats entre centrals.

Però, sobretot defensivament, l'estructura ha sigut una mena de 4-4-2 en què Munir treballava per tancar la banda que recorria Tremoulinas, i Busquets ha caigut a la banda esquerra, a l'esquena del brasiler (com de vegades ha de fer Rakitic amb Messi).

L'estructura ha mantingut el Barça fort en el joc de xocs que proposava el Sevilla, desbocat a estones, molt intens. La naturalesa protectora de Mascherano, més el compromís de la resta de components de l'equip, mantenia l'equip sempre amb prou efectius en vigilància. Com a mínim, al primer temps.

Els d'Emery han sigut fidels al seu estil i al dels últims rivals del Barça i han pressionat a dalt, i això ha complicat la construcció de joc del Barça. Els blaugranes han adoptat diverses estratègies per resoldre la sortida de pilota (fer baixar Mascherano per sortir amb tres, aparèixer per dins quan els laterals estaven en situació més baixa, etc).

Sense acabar de dominar, el Barça ha portat el pes del partit en molts moments, i això ha donat temps als laterals (sobretot Sergi Roberto per la dreta) d'agafar terreny en camp rival per allargar els atacs.

Però, altre cop, l'equip no ha estat encertat de cara a porteria. Suárez ha fallat en un parell d'ocasions que haurien pogut aclarir el panorama, però el 0-0 no s'ha trencat i ho ha deixat tot obert al segon temps. A la represa, però, les coses s'han complicat de seguida. El Barça ha sortit amb intenció de trobar per banda esquerra la mateixa presència a camp rival que a la dreta, i Jordi Alba ha pujat més per la banda.

L'ambició ha acabat descompensant l'equip i fent possibles les transicions del Sevilla, que s'ha trobat amb les pèrdues de pilota que volia per esquinçar els blaugranes al contracop. Amb Iborra i Krohn-Deli apareixent entre línies i Gameiro caient a les bandes, el Sevilla s'ha inventat dues accions que han sacsejat el partit.

El 2-0 ha transformat el partit en una gesta i Luis Enrique no ha tardat a moure fitxa, asseient Mathieu i Munir i fent entrar Sandro i Alves. El Barça ha anat arraconant el Sevilla al seu camp, també perquè els d'Emery ja estaven concentrats a defensar el marcador. Un penal ha apropat el Barça a la remuntada, però el porter Sergio ha salvat totes les aproximacions blaugranes. Cap centrada, cap xut, cap empenta ha acabat de desfer la resistència local i els punts han quedat en terra andalusa.

Històries de superació esportiva

Etiquetes